Vacances de Nadal en 3 actes
Per aquells que odien el Nadal, hui és un bon dia: ja s’ha acabat, i fins l’any que ve -bé, almenys a La Font, on el Segon dia de Nadal no se celebra massa. A casa celebrem que els pares es van casar fa 37 anys, però és tot. Ha passat el primer acte: l’inici.
Per aquells que tinguen examens, treballs i feina, com jo, el primer acte és l’avaluació del que s’ha fet fins ara. Buff, encara tinc els pastissets de Nadal a la gola! És d’imaginar que tinc poca cosa feta, i les parts del cos desarticulades de tant de menjar. Tinc la sensació de ser el ninotet de Michelin (o com collons s’escriga).
A dia 26 anem de cap al segon acte: La nit de Cap d’Any. Hi ha gent per a la qual això significa alguna cosa. Per a mi, el més semblant al cap d’any és l’última setmana de juny, perquè no compte tant els anys en números redons, sinó en temporades. Les vacances d’estiu -o el canvi d’activitat, de vida estudiantil a vida laboral-, em serveixen més per a separar els anys els uns dels altres que no els gotims de raïm assassins i la copa de cava. En tot cas, és el segon estadi. Entremig? Tres aniversaris familiars i l’aniversari de casament. A Rússia si que ho poden fer coincidir, això de l’any nou i de l’any escolar, perquè tinc entès que les vacances d’estiu les fan en hivern, i que en comptes d’anar a la platja es passen els vacances jugant a escacs i bevent tè bullint.
I finalment, el meu dia preferit, els Reis, perquè a casa hi ha nebots i perquè el dia de demà els xiquets els tindré en casa -és una manera de parlar, clar, ara no aneu escampant la bona nova!-. Després de reis me’n vaig escapada cap a València, a entregar tots els treballs que hauré fet entre festa i festa, entre pastisset i pastisset. Després de Reis, del tercer acte, ve la conclusió de l’obra: el problema és que encara no sé si acaba bé o acaba malament… i sóc la protagonista de l’obra!