Parlar amb trampes
Faig l’última mirada als diaris de la setmana abans de llençar-los i em crida l’atenció l’agror un punt aznarina amb què el tal Rajoy retreu qui sap quantes calamitats a l’home dels somriures i les encaixades de mans, ZP. […]
No és que no hi hagi, ja, coses a retreure-li a ZP, que prou que n’hi ha, de moment no tant a l’home com, malgrat les seves virtuts, a l’estil. Però trobo pel cap baix sorprenent que Rajoy i la seva trepa tinguin tanta tirada a la impostura, una memòria aparentment tan prima i en canvi tan poca vergonya.
Les calamitats que retreu Rajoy, i altres sicaris de l’anterior règim com els ínclits Zaplana, Acebes i Michavila, no sé, posat que hi fossin i que ho fossin, si es podrien imputar alegrement al nou govern del Regne d’Espanya. Vull dir que aquest punt de trobada impossible entre els tres mosqueters i els personatges que donaven nom a un cèlebre espagueti del Leone, aquest punt de trobada que són els susdits propagandistes, sí que va fer-ne de l’alçada d’un campanar i en va omplir uns quants cabassos.
Som oblidadissos. Per si de cas, no he llençat les paraules dites en compareixença de premsa per Rajoy quan exercia de vice-president del govern, ara deu fer un parell d’anys. Són una fantasia oratòria amb la qual va mirar de satisfer el nostre afany de conèixer tot allò del Prestige quan ja era al fons del mar.
A l’astorament pel camí fet pel petrolier i el vessament de part de la seva càrrega s’hi afegia l’angoixa pel que encara contenia i que, segons les imatges que arribaven i les notícies difoses, anava aflorant persistentment. Preguntat per la qüestió l’orador precisava els fets amb un grau de detall i una aparença d’objectivitat dignes d’un còmic. Va dir així:
"Son unos hilitos, me dicen que cuatro regueros solidificados con aspecto de plastilina en estiramiento vertical."
Qui pot tenir por de "cuatro hilitos"?, i encara bo: "de plastilina"!, qui no hi ha jugat mai a fer figuretes innocents, amb la plastilina? Allò era governar amb aplom, parlar amb autoritat, donar a la realitat forma amb amplitud de mires i generositat ben entesa!