La vida versió Champions League

Horari de la costa est: 8.00 a.m.
Horari de la costa oest: No en tenim, de costa oest! Amb prou feines tenim una costa est!
Localització: Barri de Monteolivete
Objectiu de la missió: aconseguir el desdejuni.
Infraestructura: Les pantumfles, la part de dalt del pijama i les bragues, on he entaforat el mòbil per a contactar amb Central.
Armament: Un bolígraf Bic blau. Maledicció, quasi no em queda munició, està molt gastat!
M’alce del llit en silenci. Sé que la casa està plena d’enemics anomenats companyes de pis. Repasse mentalment el mapa de la casa: Enfront de la porta de l’habitació està la porta d’eixida. És un punt d’escapament si la situació esdevé crítica. A mà esquerra una paret. A mà dreta, el passadís, i al fons, la cuina, l’objectiu principal. Per desgràcia he de passar per davant de les tres habitacions on dorm l’enemic. Molt en silenci, òbric el pom de la porta. Podria haver-hi algú al passadís, de manera que agafe el bolígraf amb les dos mans i me’l pose a l’alçada de la galta. Ha arribat l’hora d’actuar!
Òbric, isc i apunte amb el boli. El passadís està despejat. Només hi ha grans borles de pols, però per a desfer-me’n, més que un bolígraf, necessite una granera. Camine en silenci, de puntetes, encara apuntant amb el bolígraf, arrambada a la paret. Passe per davant d’una porta. Està entreoberta. Escodrinye uns instants: enemic 1 està encara dormint. Sembla que per uns instants es mou. M’amague en el marc de la paret. Bolígraf en alt. A l’altra banda se sent una cadena de vàter. Un altre dels enemics està despert! Córrec fins al final del passadís i tombe a la dreta. Al meu davant, la cuina. Camine espaiet però de sobte apareix algú de la cuina.
– Bon dia, Marta!
Maleït siga! M’han reconegut! Intente dissimular.
– Et deus haver confós, no sóc Marta.
I abans d’esperar una resposta em desvie cap al menjador, on em trobe un altre enemic, que també em reconeix.
– Hola, Marta, véns a esmorzar?
Com saben quin és l’objectiu? Algú els ho ha d’haver dit! He de telefonar a la central, tenen un traïdor! Mentrestant, dissimule.
– No, només feia una ronda de reconeixement. Ja em retire.
A l’armari del menjador, al fons, albire el pot de Nescafé. Hauré de prescindir-ne. Torne a la cuina, que ja està buida, per aconseguir almenys vitamina C. Em dirigisc al cabàs de colorins que vaig comprar a Gata i quan estic amb la mà al cabàs, agafant una mandarina, apareix per sorpresa el tercer enemic.
– Hola, Marta! Què, agafant mandarines de l’hort?
He de buscar una estratègia de distracció. Ràpid!
– Ui, Neus, quines espardenyes d’estar per casa tan boniques, d’on són?
Ha picat! L’enemic mira cap avall, i comença a parlar emocionat de la botiga on se les va comprar. Aprofite per a camuflar la mandarina baix del sostenidor, entre els dos pits. Ara pareix que tinga tres bufes. He de desaparèixer com més aviat millor. Deixe l’enemic parlant sol amb les seues espardenyes a la cuina i inicie la retirada. Una vegada de nou a l’habitació, agafe el mòbil per a parlar amb Central, però per la lletra C només tinc a Carme, a Carol, a Clara i al Corte Inglés, que ens ha de portar el microones hui a la una.