O això, és el que es vol fer veure. Doncs la realitat del carrer no ens sembla que vagi per aquí. Els darrers baròmetres publicats sobre la questió, ens poden portar a pensar que la conscienciació de la societat catalana sobre un futur on Catalunya esdevingui un Estat independent es una tendència creixent.
Amb el pessimisme nacional característic d’aquest bloc, ni les sensacions que palpem pels nostres carrers, ni la…………
manera en que treballen i es comporten els nostres polítics anomenats nacionalistes, no ens fan percebre aquestes sensacions del creixent sentiment independentista de la nostra societat.
Aixó no vol dir que dins el món nacionalista, l’independentisme no estigui creixent, però aquest creixement no seria transversal dins la societat catalana i estaria només localitzat en un sector de la nostra societat.
Amb totes les excepcions que es vulguin posar, la realitat als nostres carrers, almenys la que percebem des de El Mont, és que cada dia el Castellà és més parlat pels ciutadans, siguin nouvinguts o segones i terceres generacions descendents de la inmigració castellana dels anys 60.
Tampoc la presencia del català i d’un sentiment nacional i patriòtic es veu en els grans mitjans de comunicació que operen a Catalunya. Ni per descomptat en el nostre Govern de la Generalitat.
Pot ser sí que cada dia la societat catalana és més independentista, i El Mont és un cau de pessimisme nacional. Però lamentablement és el que percebem.
La Catalunya sobiranista virtual no és com la real, la dels carrers, la de la Catalunya metropolitana o la de la Catalunya rural, totes poden tenir diferències però juntes fan la Catalunya actual. I en aquesta Catalunya global, és on no percebem que les sensibilitats independentistes augmentin.
I que s’hi pot fer?, aquí ens falten lideratges, i propostes fetes amb realisme, coratge i convicció. Sóm els que sóm i en uns anys serem els mateixos, des de aquesta realitat és d’on s’ha de començar a fer propostes. Si esperem que els que avui no hi són, demà ens acompanyin no hi tenim res a fer.
Plantar-se i deixar-ho corre o plantejar el conflicte polític ara, no hi veiem alternativa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que cada cop hi hagi (gràcies a déu) menys convergents no vol dir que la nació s’aprimi. Sinó que la nació canvia, es transforma… Ja he sentit avui com en Mas s’esverava i fugia d’estudi a Rac-1 quan li parlaven d’aquesta enquesta…
Alguns semblen entestats a mirar el país amb el prisma dels partits, que obeeixen a altres imperatius (apoltronament, pressions dels grups econòmics, inèrcia, por al canvi).
N’hi ha que per molta enquesta positiva prefereixen la comoditat del fatalisme paralitzant.
Ei, ei…
Em sembla que tant tu com jo no anem preguntant pel carrer a la gent si és independentista o no…em sembla, company, que tampoc no es tracta de sentir els ciutadants cridar ‘independència’ a cada cantonada per saber-nos independents…Aquest argument de que ple carrer no es palpa, no té cap sentit….Crec que aquests apunts (pocasoltes?) van més encaminats a justificar les pròpies frustracions i/o incapacitats que no pas a fer un debat positiu i engrescador…Us fa por el pas,no? No hi creuen els teus ‘capos’?
Ja seria hora que comencéssim a parlar en propietat:
-> Que creixin els independentistes no vol dir que es parli més català al carrer, home!!!
Quan deixarem de fer-ne una pilota de tot plegat? Quan deixarem de creure que la independència ni ens ho arreglarà tot ni ens arribarà quan tots portem faixa i barretina i ens llevem cantant els segadors?
La independència ens arribarà quan una majoria suficient creguem que ens pot arribar. Perquè en aquell moment, quan la toquem amb els dits, sabrem traçar el camí que ens hi porta tant a nivell personal com col·lectiu. I això, evidentment, passa per exercir el nostre dret de decidir. I no perquè al carrer es parli més urdu que català.
I recordeu que els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat!
T’has quedat ancorat al passat… Ser independentista no vol dir anar amb un plat de botifarra i mongetes pel carrer, collons!!! Tens raó, si aquest és elc riteri ben pocs que n’hi ha!!
A veure quan ‘creixem’…Ànims!!!
Independentista: favorable a la Independència en el moment que se celebri el referèndum.
Unionista: contrari a la independència en el moment que se celebri el referèndum.
No és tan difícil, coi!
Encara que el resultat sigui el mateix, el punt de partida no ho és. Una cosa és la independència de Catalunya i una altra de molt diferent és plantejar la secessió de Catalunya respecte de l’Estat Espanyol.