La vida versió Champions League

Cada volta que comence una frase amb:- Ai, saps què he ensomniat, hui?- imagine que Emili es posa a tremolar. I és que tinc aquesta virtut de recordar perfectament part del que he somniat. Hui, per exemple, saps què he ensomniat? Que anava a la lluna. Sí, que l’escola on treballava -perque estava treballant en una escola, fent no sé ben bé què- oragnitzava un viatge a la lluna. Però crec que era un viatge molt d’estar per casa, i la nau espacial on anàvem s’assemblava més a una nevera que a una avioneta. I el més curiós de tot: la meua única preocupació, en el somni, era pensar quina roba m’enduria a la lluna.

M’he despertat, com sempre, amb les notícies de la SER, i d’allà passe a Canal 9, que és el que miren les meues companyes de pis per a desdejunar -no em mireu aixina, conec a gent que escolta la COPE. Aixina li fan ganes d’anar al bany-. Bé, el cas és que mirava les notícies i he vist aquest projecte de fer una lluna de València enmig del mar, un projecte que, d’altra banda, ja anunciava Malva-Rosa Connection fa uns dies. Em fa l’efecte que el projecte se’l menjaran amb creïlletes i cebeta, perque és literalment in-cre-ï-ble. Ara, amb tota la crisi immobiliària, fer una ciutat al mar? Em crec que els xinesos estiguen fent macroestructures d’aquest tipus, però ací? Per a què? En Villalonga hi ha una plana magnífica, on anaven a fer un camp de golf. Que els face allà, els pisos. Però guanyar terreny al mar per a què, si és l’aigua qui està guanyant terreny a la terra?

Crec més probable que la nevera de la meua escola s’enfile fins a la lluna -amb la meua maleta plena de roba, que això d’anar a la lluna no és qualsevol cosa, he d’anar "aseà"-, que no que res d’això de la lluna de València arribe a bon port, sobretot perque, com informava el mateix canal 9, un projecte com aquests és actualment il·legal (encara que, pensant-ho bé, això mai no ha estat un impediment).