Disfrutar a classe

Hui ha vingut la professora de plàstica i la seua didàctica, per primera volta, a classe. L’havien operada dels ulls, i ha estat de baixa fins ara; fins a hui no l’hem coneguda. És de Castelló, se li nota per l’accent, i és com un raig de sol que haguera entrat a les classes prefabricades que tenim -anomenades Pavellons (???)- que fan de mal vore.

En la primera sessió alguns ja hem al·legat la poca traça amb què la naturalesa ens havia dotat per al dibuix; ella ha rigut, després d’escoltar-nos, i ens ha dit:

-Açò no és una classe de dibuix, és una classe de didàctica. Jo ja sé que hi ha qui dibuixa millor i pitjor; però jo el que vull és que ho feu, i que disfruteu fent-ho.

Està bé: és la primera volta en la vida en què entre a una classe i em diuen que tant se val si ho faig bé, millor i pitjor, que el que compta és difrutar fent les coses. Per un moment m’havia semblat estar en Alícia i el país de les meravelles, però en comptes d’una reina dolenta, haver-hi trobat una professora-fada.

Ara bé, si el dia de demà arribe mai a donar una classe de plàstica, no sé què pensaran els xiquets quan vegen que la seua professora dibuixa els monyigots pitjor que ells; la professora de dibuix sembla bona persona, però en el món real, els xiquets -especialment a segons quines edats- poden ser molt cruels.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Reflexions sobre educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*