El Periódico
Aquesta vesprada he participat en una mena de berenar xerrada amb una colla de periodistes americans que fan un volt per Barcelona. A la reunió hi hem assistit cinc o sis periodistes del país, una mica per intercanviar experiències.
Un dels assistents era un important directiu d’El Periódico. He quedat absolutament perplexe amb les seues afirmacions sobre la realitat d’aquest país. I crec que no he estat l’úni. Un dels assistents, americà, m’ho ha definit tot plegat dient que escoltant-lo tenia la impressió que això era Guantánamo i els castellanoparlants havien d’anar pel carrer vestits de taronja. Feia anys que no escoltava coses com les que he escoltat avui dites d’una manera com les ha dit ell….
I això m’ha fet concretar la preocupació que fa mesos que tinc per El Periódico. No el reconec. Trobe que ha esdevingut un diari cada vegada més de partit en el pitjor sentit de la paraula i que perd el nord amb una freqüència sorprenent. Ara fa un any es va creure Aznar i va acusar ETA amb una portada que no va provocar ni una dimissió. Algunes portades com la del dia de les eleccions al Principat són manipulacions que la premsa d’aquest país semblava que no podria fer mai. Fa uns dies va editorialitzar allò del tres per cent,, amb una frivolitat pasmosa, donant peu a Maragall a que ho treies al debat al Parlament. Cada dos per tres presenta unes visions del país irreconeixibles. I, lamente molt definir-ho així, cada vegada transpua un odi més gran a la catalanitat -malgrat estar escrit en català, o traduït vaja. Patològic, diria jo.
Si com dius,només ereu 5 o 6 confiem que la vostra aportació l’hagi desqualificat per si mateix.El millor que ens pot passar -i sovint ens passa- és que l’exageració dels contraris es passi d’aquell punt fictici que dóna credit o descrèdit a la totalitat dels arguments.Una mica com la passada de ratlla d’Aznar a les eleccions basques del 2001,com exemple paradigmàtic de que quan es passa de la ratlla els arguments o les opinions o les afirmacions cauen a una velocitat de vertigen.
Potser aquest és un dels problemes: que ens havíem pensat que aquestes coses en aquest país no anaven a passar; i ara veiem astorats com la premsa d’ací està repetint ja a cor els tòpics que repeteixen tots els altres mitjans. No heu vist amb quina naturalitat es refereix la TV3 (per exemple) a "nacionalistes i no-nacionalistes" quan es tracta de parlar d’Euskadi?
PERE
Sí que és preocupant, sí. Per sort aquesta visió tan esbiaixada del castellà no deu ser general a el Periódico, però fa pensar com veu de distorsionades les coses una persona que es dedica a explicar-nos què passa! De sempre, però, aquest diari ignora moltes notícies de l’àmbit català (vull dir un tipus de notícies que sí surten l’Avui i La Vanguardia). Es salva perquè el fan en català, tot i que sigui un català massa simple.
Joan Montes (MiG)
…vejam què diu. Me’n vaig a El Periódico, que avui té editorial sobre Papa, Espanya i Catalunya, oportú. Diu: "en els últims anys del pontificat el Papa va decantar més la seva preferència pels models unitaris i centralistes. Això va ser perceptible davant de temes sensibles de la política espanyola, des del terrorisme fins a la gestió de l’aigua fins i tot. També ho va ser el menyspreu a diverses propostes de l’episcopat català que no posaven en dubte cap dogma, sinó que pretenien incrementar el pluralisme i més reconeixement identitari." Glups! "diari de partit", "perd el nord", "manipulacions", "frivolitat pasmosa"… I encara més: "visions del país irreconeixibles", "odi més gran a la catalanitat", "patològic"… Una persona és un diari? Qui va passat de voltes?