La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Treball en equip

Sé que el treball en equip, la coordinació, té molt bona fama des de fa uns anys. Tots a treballar juntets, que dos cervells pensen més que un. En teoria hi estic d’acord; però amb això em passa igual que amb els fantasmes… doncs això, que sempre et trobes fantasmes en un treball en grup. I la irresponsabilitat m’enfosqueix el dia, què voleu que vos diga. Mira, manies que té una.

Des que estic fent magisteri, sempre que puc intente fer els treballs individualment; l’any passat, perque havia d’anar i tornar de La Font a València, i això em representava una hora i mitja per anar, una hora i mitja per a tornar. Tres hores de desavantatges.

En l’actualitat estic a València; però tinc una altra excusa: cent un crèdits -un per cada dàlmata-, que em fan fer equilibris acrobàtics amb els meus horaris. Si ja em costa coordinar-me a mi mateixa, com vaig a coordinar-me amb tres persones més? Però en el fons, el que comprove amb tristesa -i amb frustració, com ara mateix-, és que les generacions que pugen cada volta tenen menys en compte això de la puntualitat, l’efectivitat, la responsabilitat… hm… em faig vella…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.