La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Un dia dur

És la una, i ara acaba la meua jornada laboral, la sisena jornada laboral seguida, perquè són fira i festes i per al periodisme això es un non-stop que encara durarà quatre dies més, amb directes inclosos. Én comptes de peus tinc dos dolors immensos on acaben les cames. Un directe, entrevistes, preparar-se amb maquillatge i perruqueria, desmaquillar-se i despentinar-se de nou altra vegada, sopar, canvi de roba de nou, estudiar la vida d’un cantant que no m’interessa i fer un reportate sobre un concert que no m’importa, més entrevistes, buscar idees…

I en el fons, sé que un dia d’aquests trobaré a faltar aquesta vida de gossos.

Ale, vaig a dormir, que m’ho he guanyat.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.