Carrers de València
Ahir vaig tornar a la Capital Mundial de la Vela, a fer algunes gestions a la universitat. En eixir de l’estació del nord ja me’n vaig adonar que alguna cosa havia canviat: el carrer que rodeja l’estació havia canviat la direcció del trànsit. Després, a mesura que m’endinsava a peu en la ciutat, caminant cap a Regne de València, vaig poder observar tot una colla d’indicacions, i de cons que desviaven el trànsit. Un misteri…
El primer que se’m va ocórrer era que havien avançat la Fórmula 1, i que això explicava el desviament del trànsit i la velocitat a la que corren els cotxes. Quan no vaig vore a Alonso renegant pels carrers, em va vindre al cap una possibilitat més didàctica: que estaven fent un examen de conducció massiu als ciutadans de València. I a la velocitat que anaven, pocs en quedarien al final.
M’he quedat amb la intriga de saber perquè la meitat del trànsit de València, pel centre, està desviat, i els autobusos fan rutes estranyes; però m’he quedat amb la idea de l’examen de conducció massiu. Si feren un examen pràctic, més d’un es quedaria a caseta o redescobriria la bicicleta. Si el feren teòric… crec que tots tornaríem a descobrir el transport públic…
És per la creació d’una nova línia de metro, la T2, per ple centre de València. Que ja era hora que li donaren una empenta seriosa al metro capicasalí. Ara, la idea de l’examen massiu no està malament com a leitmotiv literari…