La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

La roda

Dissabte vaig tindre un dia curiós; ja feia temps que sabia que tenia una boda -d’uns novios que portaven 15 anys junts!-. I el mateix dia em vaig assabentar també d’una mort i d’un naixement. De fet, estava entrant al soterrament quan vaig rebre un missatge que acabava de vindre al món un xiquet de més de tres quilos i mig, probablement redonet i bonico, i amb la cara rosada. Sé que pot sonar típic, però mai com dissabte vaig poder sentir tant de prop i amb tanta simultaneïtat la roda de la vida.
I és que quan falta algú, potser el millor consol és pensar que hi ha altres que venen.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.