Et cantaré Jacques Brel
des de la Tour Eiffel.
Farem com Amélie,
en metro per París…
La lletra de Déjà vu, dels Amics de les Arts, diu “en moto per París”, però en el nostre cas serà més plausible fer servir el Métropolitain, de modernistes estacions.
Hem anat a Saint Germain-des-Prés a sopar. Amb una ampolla de Côtes du Rhône entre cap i coll, i a prudent distància del Tribunal Constitucional, les coses no es veuen tan malament. Més dura serà la tornada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gaudeix-ho.
Una abraçada.
Puc venir?
Quina enveja (de la poc sana…)