Bolseta no, gràcies :)

Una de les coses més complicades del minimalisme no és la d’anar rebaixant la quanitat de coses que tens (mitjançant el reciclatge, la donació, la venda,…) sinó intentar que no es tornen a acumular. És extremadament complicat: els xiquets porten coses que troben, que els regalen, el teu home passa del minimalisme, la publicitat de la bústia, coses que et dóna ta mare o gent del teu entorn, els regals d’aniversari o de Reis… Tanmateix, una de les primeres coses que vaig decidir que no acceptaria més a casa són les bolses de plàstic. Les odie profundament, perquè ocupen una quantitat d’espai brutal, contaminen, tarden en desaparèixer…

La qüestió és que com a societat estem molt acostumats a que ens ho donen tot en una bolseta. Si tens sort, te la donen de paper, i la pots tirar al reciclatge del paper sense gaire remordiment. Però la major part de les voltes les bolsetes són de plàstic: perquè són més barates, més lleugeres, més flexibles… per mil raons. Per això ja he fet una mania compulsiva la de dir -No em dones bolseta, pre favor- si mai vaig a un comerç a comprar alguna cosa que necessite (que cada volta en són menys).

Ahir, sense anar més lluny, en una fireta artesanal vaig comprar una botelleta de perfum per al cotxe. La botelleta era minúscula; tanmateix, la venedora va fer el gest de posar-me-la en una bolseta de plàstic. -No em dones bolseta, per favor-. Em vaig ficar el perfum al moneder -perquè el moneder és molt gran, i la botelleta de perfum molt xicoteta-. Una frase tan simple, un gest tan xicotet, però cal una conscienciació molt profunda per tal que cada volta hi haja més gent que refuse les bolsetes sistemàticament. Et compres un llibre a la llibreria. De debò necessites una bolseta? No et cap el llibre a la bossa? O no el pots portar a la mà? Un truc que tinc per a no necessitar bolsa és portar-ne sempre al maleter del cotxe. I un altre, és tindre una bossa molt gran 🙂 (de plàstic no, of course!).

Adjunte un documental molt interessant (en anglès subtitulat crec que en neerlandès, no he trobar res millor) sobre el mal que les bolses de plàstic fan al medi ambient.

Bag it

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Bolseta no, gràcies :)

  1. Pons diu:

    Sense haver llegit el teu post ahir ja vaig refusar una bossa de plàstic quan ahir em vaig comprar un ratolí (per l’ordinador, no pas un rosegador)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*