De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

2 de març de 2010
Sense categoria
2 comentaris

Super disco fashion.

La setmana passada, un diari de la ciutat presentava un reportatge sobre els usos i abusos del dret d’admissió en els locals nocturns. Sembla que a l’hora d’accedir a discoteques, bars musicals, pubs … sovint hi ha conflictes entre porters i clients. O candidats a clients. Ho he volgut verificar parlant-ne amb jovenalla propensa a les febrades de dissabte a la nit.

I em diuen que és ben corrent trobar-se amb la porta pels morros, amb el pas barrat per porters amb cara de pocs amics que exhibeixen un ambigu dret d’admissió emparat sota criteris ben peregrins. Que si el local és al màxim de capacitat, quan no para de sortir-ne gent. Que si no es pot entrar amb bambes. Que si portes una camisa d’una marca que fan servir els cap-rapats. No tenen constància directa d’actuacions porterils poc clares en el camp del racisme o la discriminació descarada, però de tant en tant apareix alguna carta-denúncia als mitjans.

 

Els meus interlocutors estan tips d’arbitrarietats. No entenen que si ahir els van deixar entrar sense problemes, avui s’hagin de quedar al carrer. Que els criteris dels qui estan a la porta de segons quins locals públics siguin tan críptics i discrecionals ha de ser un veritable obstacle a l’hora d’escollir on anar de festa. Però ells solen caure en els pecats de la reincidència i del gregarisme.

 

Que no et deixin entrar on tens ganes d’anar fa molta ràbia. Però si en un lloc no t’hi admeten o no hi ets ben rebut, especialment a l’hora d’anar-hi a deixar una bona picossada del pressupost del cap de setmana en forma d’entrades i consumicions, arriba el moment que no t’hi vegin més el pèl. Comptat i debatut, aquesta mena d’establiments no són altra cosa que entitats mercantils que viuen dels ingressos que els proporciona el públic. Quin interès poden tenir a escanyar la gallina dels ous d’or ?

 

 Feu-los botifarra i busqueu-ne d’altres !

  1. Jo més d’una vegada m’hi havia trobat… a vegades per culpa meva o vagades per culpa de la gent que m’hi acompanyava…. quan no eren els cabells d’un, eren les vambes de l’altre, i quan no la samarreta d’un altre…
    La resposta era de lo més fàcil: Seran per bars a Girona!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!