La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

“Vacances”

Enteneu-me bé: a la meua edat (i quan vull dir edat, no em referisc als anys, sinó a les circumstàncies vitals), les vacances reals, “de facto”, comencen l’u de setembre, i acaben el 30 de juny, que és quan puc repartir la responsabilitat dels fills amb les “ueles” i un sistema educatiu obligatori (aplaudiments!). El que la resta de població anomena vacances (aquells que estan en altres edats) per a mi, en realitat, signifiquen canvi d’activitat, però no descans pròpiament dit. Ans al contrari, ser una mare twenty-four/seven (que diuen els anglesos, és a dir, les 24 h del dia) és més aviat esgotador i alienant -i vos parla, encara que no ho parega, una mare orgullosa i pesada-. El remat de les vacances és quan anem “de viatge”, per a que encara parega més que estem de vacances.

Els viatges -dels quals en sóc la màxima fervent iniciadora, incitadora, seguidora i executora-, són un sarau; i dels grossos (on em clave jo soleta, perquè vullc i amb entusiasme): xiquets sense rutines, amb pocs joguets, poca roba de recanvi, menjars canviats (glutens a banda! Emoticona posant-se les mans al cap!), germans a jornada completa i vida sense iPlus.  Enguany me’n vaig a Catalunya (o hi torne, mai no sé quin verb gastar). Me’n vaig de càmping de Montblanc, a les terres del sud. Som conservadors: ens en anem, però poquet.

A la maleta: roba, joguets, banyadors, crema protectora, crema protectora i crema protectora. Que l’única mediterrània autòctona de la família sóc jo; que el major és irlandès i el menut, d’Ikea.

I un paquet de til·la, a mi que m’agraden les infusions, no siga cas.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.