De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

15 de juliol de 2009
Sense categoria
5 comentaris

El ieti : tornem-hi !

L’apunt anterior, titulat “El ieti”, ha provocat un comentari d’una lectora que es diu Neus, la sensibilitat de la qual em sap moltíssim greu haver pogut ferir. Lamento profundament, Neus, que el teu nom hagi hagut d’aparèixer en aquesta historieta sentida, i que hagis interpretat que “sempre les dones han de ser les dolentes”, cosa que és del tot errònia. Però si en el moment d’escriure-ho vaig teclejar precisament “senyores”, “abominable” i “Neus”, vaig fer-ho per respectar de manera escrupolosa l’exactitud i fidelitat en la transcripció de la situació i la conversa, que em va semblar prou satírica.

Com que apuntes en el comentari que “sinó encara estaria bé” i “sense abominable encara”, permet-me que en publiqui una nova versió més correcta -però desvirtuada i descafeïnada: ja no és el mateix- i que cadascú llegeixi la que vulgui i aquí pau i després glòria.
Disculpa, altra vegada, i moltes gràcies.

“A la Costa Brava, dues persones, assegudes en una terrassa, paren el sol, prenen l’aperitiu i fan safareig, no necessàriament per aquest ordre.

-Has vist aquella persona que passa, dels pantalons foscos ? Li diuen “El Ieti”.
-Per què ? Per què li diuen així ?
-És la parella … de la Neus.”

  1. Però, ès que encara em venen més ganes de riure quan he llegit el comentari que li has deixat a Don Salvatore!!! Ho sento!!! De veritat.
    No et pensis que soc una bèstia, eh? Però tot plegat, m’ha fet gràcia, mira!
    I Salvatore… ets un “xiste”, fill!
    Disculpeu…

  2. Jo també em dic Neus i m’he fet un fart de riure, amb l’escena!
    A més, el que s’hauria de sentir malament seria més aviat l’home “abominable”… Que bo, que bo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!