De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
Perspectiva.
Una ràpida mirada a la llista de blocs convidats al cicle El menú de l’escriptor, celebrat a les biblioteques de Girona, Salt i Sarrià de Ter aquesta primavera, fa quatre dies, és reveladora de dades que em causen desconcert i preocupació.
De quinze blocs i blocaires participants, que havien estat escollits com a referents en els seus sectors respectius -gent triada-, només en queden nou a punt de revista, amb activitat regular i contingut actualitzat. Quatre d’ells estan aturats : en dos casos hi ha missatges de comiat o de comunicació del tancament i dos més han estat literalment esborrats, amb desaparició de continguts. Un parell més no mostren activitat recent, però no hi ha motius que puguin indicar-ne la clausura definitiva.
De les set xerrades de què va constar el cicle, servidor va ser present a totes i hi havia un nombre de persones al públic que solia assistir-hi. Es pot donar fe sobre els blocs que hi participaren. Tenien nivell, bons articles, estaven ben redactats, confegits i presentats. Tenien seguidors, lectors fidels i comentaris, senyal de vida, senyal de bona salut.
Per quines causes un blocaire deixa d’alimentar la seva criatura ? Arriba un moment en què ja no hi ha res a dir ? És l’avorriment, la falta d’interès ? Han migrat cap a noves plataformes d’expressió i xarxes socials ? Sota quines circumstàncies es poden esborrar els continguts, carregant-se la feina de mesos o anys ?
Temo que totes aquestes preguntes són retòriques i que no hi ha respostes universals. Cada casa és un món. Però en constatar que tant i tant de talent queda a la cuneta, no puc menys que expressar la meva decepció, veient que tanta feina i tanta aportació, en el millor dels casos, ja mai més serà enriquida.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
saben molt de greu. Molt. Però hi ha tantes coses que poden influenciar-hi, tantes!!!! Qüestions familiars (no tothom entén la fal.lera que un té per escriure) L’avorriment… cansa, de tant en tant cansa, perquè és un veritable esforç escriure sobre temes, si més no diferents cada dia o quan sigui, per què requereix de molta voluntat, de molta perseverànça, de l’estat d’ànim, de la feina diària i de les obligacions i, és que deixe’t d’històries, Salvatore, que és “un dale que te pego” constant, inacabable i, que no tothom aguanta. Que si ara què escric! Que si ara m’han volat les idees i, arriba un moment que et preguntes i total perquè!!!! On vaig a parar? Tot plegat per què!
Jo ho he intentat deixar uns tres cops. Un d’ells per motius diferents, però els dos restants per pur esgotament o desil.lusió? El que passa és que no puc. Em fa falta expresar-me d’una manera o d’una altre. I no hi puc fer-hi més…
Petons