Més enllà de la humiliació

Llegint l’últim mail obert de la Marta Rojals (assentint amb el cap cara al mòbil), em venen tantes idees al cap que se’m comencen a moure els dits sobre un teclat imaginari mentre torne a casa de l’entrenament conduint el bugaboo. Vaig experimentar la xenofòbia lingüística de la qual parla quan vivia a Barcelona: i més enllà, vaig experimentar l’astorament dels meus iguals -lingüístics i d’edat-, quan em preguntaven que què m’havia fet Espanya per a que jo me’n volguera anar.

La lamentable realitat és que ara enyore aquella sensació. Ací vivim més enllà de la humiliació. Personalment, m’he acostumat a viure en la meua àrea de comfort, i tendisc a anestesiar tota valoració sociolingüística com a sistema de supervivència: perquè des d’ací no tenim un llop mirant-nos des de la finesta de casa acariciant lascivament un manoll de palla. Ací el llop ha entrat en casa, ha penjat la seua foto al rebedor i ens ha ficat damunt d’una balança per a saber la quantitat de creïlles amb què rostir-nos al forn mentre quedava amb la novia per a convidar-la a sopar. “Te’n lleparàs els dits”, li ha dit a ella picant-nos l’ullet a nosaltres. En voleu un exemple? Quan entre el funcionament el Programa Plurilingüe en castellà, el PPEC (curioses sigles) els alumnes donaran més hores d’anglès que de valencià (cosa que no passa en el programa plurilingüe en valencià, com vos podeu imaginar); perquè clar, per a què serveix aprendre valencià si per anar pel món el que cal és parlar anglès? Si el valencià només serveix per anar a Bocairent, i en canvi amb el castellà pots anar a Madrid?, ens diuen. Ací no han “agafat el nostre petit idioma i n’han fet una boleta per a humiliar-nos”. Ací han utilitzat el valencià per a tirar el xicle a la paperera (i parle finament, ja m’entens).

La situació de política lingüística valenciana és de jutjat de guàrdia, i m’ha fet deixar de creure en la justícia divina, perquè si existira, ja hauria baixat algú a posar ordre.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*