NO a la CONSULTA

Al territori valencià hi ha una mania molt cansina de, quan les coses van mal dades per a la dreta, blocar-se  en la qüestió de la llengua. Personalment ja hi comence a tindre llagues a la llengua, de tant de manipular-la. L’última que s’han tret de la màniga per a fer oblidar el procés de putrefacció en què es troba sotmès el govern és la de la consulta lingüística sobre la llengua de referència a les escoles (quan m’imagine una cosa semblant a Catalunya m’entra el riure fluix, ha, ha, [emoticona que riu per a no plorar]).

Per als que no estigueu familiaritzats en “la qüestió valenciana”, el valencià sembla estar en el mateix estat de salut que la democràcia que el sustenta, i el  darrer baluard de la meua llengua materna és l’escola -que, com a baluard, doncs tampoc està malament-. El valencià roman viu principalment per la tasca de les escoles; la llei del plurilingüisme publicada aquesta setmana i l’ombra de la consulta lingüística són una mostra més de l’intent d’erosionar la seua tasca de normalització lingüística  i que fins ara no ha portat cap problema social. La consulta lingüística fa la següent pregunta sota el lema “tu decideixes l’educació dels teus fills”:

Què prefereixes: castellà i anglès o valencià i anglès?

Aquesta pregunta a la pràctica et demana que descartes una de les dues llengües oficials del territori valencià, i posa com a llengua fixa indestriable una que ni tan sols és oficial. Si en voleu llegir més, consulteu ací i ací.

Una pregunta com aquesta, que et demana triar entre el castellà i el valencià, provenint d’un partit tan espanyolista com el PP, no es formularia si no es tinguera mínimament clar que la majoria de la societat triarà el castellà. Vos imagineu el PP fent aquesta consulta tement que la resposta poguera ser el valencià? Què farien aleshores, rebaixar les hores de castellà?

La consulta no és només (i em perdonareu la inusual llargada del post) un destrellat legal: també és un disbarat sociolingüístic. En una societat plenament bilingüe (on la meitat de les teles, la meitat dels cinemes, la meitat dels mitjans de comunicació, la meitat de les persones parlaren valencià i castellà a parts iguals, i al jutjat i a la guàrdia civil els documents s’elaboraren en valencià i en castellà a parts iguals), la tria d’una llengua deixaria en evidència la supervivència de l’altra. El cas valencià és més greu: el valencià està present de manera oficial a l’escola, i a pocs llocs més. La pressió social del castellà és tan forta que el meu fill de 4 anys, que no està exposat al castellà a la tele (perquè la mirem en anglès), ni a la família, i que va a una escola en valencià, parla la llengua castellana amb tota perfecció. Sospite poderosament que un xiquet en la situació contrària (no exposat al valencià en cap cas, només que amb les hores obligatòries oficials que concreta el currículum),  no domina el valencià perquè no té cap opció per a fer-ho: ni cinemes, ni televisió, ni diaris, ni ràdios, ni gaire voluntat social generalitzada.

La consulta, el decret plurilingüe són unes passes definitives cap a la seua voluntat: la de transformar-nos en un reducte folklòric, com a primera passa per a convertir el valencià en un substrat provincial del castellà. A voltes tinc la sensació d’estar convertint-me en aborigen d’una reserva lingüística.

Plantejar-se reduir les hores de valencià de les escoles ho veig com l’última alenada d’un govern decadent, corcat, amb política de terra cremada: desfer el país com més millor, perquè saben, tan bé com tu i com jo, que quan passe el mes de maig no tornaran a olorar el poder en una bona temporada, que la història parlarà malament d’ells, i que si el procés de destrucció de la llengua els haguera eixit tan bé com la seua eficiència en gestió econòmica ara els habitants de Requena, Sogorb i Segura parlarien valencià.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a NO a la CONSULTA

  1. josepblesa diu:

    Marta:
    I SI INTENTÀSSEM guanyar la consulta amb l’opció valencià/anglés i els deixem mocats i amb un pam de nas?
    Mai em cergut en nosaltres mateixos i ja va sent l’hora, o no?

    • josepblesa diu:

      Mai Hem cregut en nosaltres mateixos i ja va sent l’hora, o no?
      Els dits em van pitjor que el cervell, que ja és dir…! 🙂

      • martainsa diu:

        La consulta es fa tots els mesos de setembre, quan els pares trien quin model lingüístic volen per als seus fills: la línia en castellà o en valencià. I no, pel pes del castellà en la societat -i fins i tot entre alguns valencianoparlants-, si em preguntes no hi ha opcions: no després de tants anys de desvertebració del país. El nostre país ha tornat arrere pel que fa a la normalització lingüística: açò és una estocada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*