Tanquen Canal 9

Em sap greu que els meus companys periodistes vagen quedant-se sense feina. Hi havia gent molt competent a Canal 9. I a Gandia Televisió. I a moltes i moltes publicacions que han anat tancant en l’últim lustre. Però si vos diguera que em sap mal que tanquen canal 9, mentiria. Dels 24 anys que han estat emetent, els últims 10 (o 15) han estat un exemple de manipulació i blasfèmia comunicativa. Si per Canal 9 fóra, ens hauríem assabentat de la dimissió de Camps després de mesos i mesos d’inauguracions i èxits polítics, i no hauríem entès els motius de la seua dimissió (si haguérem arribat a la conclusió que, després d’aquell discurs tan triumfal com delirant, l’home en realitat estava dimitint).

I la manipulació ha durat dècades. I els telenotícies eren insultants per a la intel·ligència, fins al punt de posar-te de veritable mala llet. I aleshores cap treballador dels que ara es queixen per l’ERO va protestar. I ho entenc, perquè portar el pa a casa és a voltes més important que l’ètica. Però després no em vingues a protestar que Canal 9 és la nostra televisió i que l’he de defensar, que se’m queda cara d’imbècil. 
I va ser la televisió on van ficar a Bàrbara Rey a fer programetes de cuina, quan van voler que l’amant del rei callara (ens la van fotre doblada, eh?). I recordeu que era la televisió que va liderar els programes fem com Tómbola (en castellà of course, per a que els de Madrid ho entengueren). També van fer unes col·laboracions amb Canal Sur i Tele Madrid que feien vergonya (Noche de fiesta, un programa que feia olor a Barón Dandy). Van fallar en la vertebració del territori. Van fallar en la normalització lingüística. Van fallar en arribar a l’audiència. Van fallar en la gestió. 
Sé que hi ha productores que treballen molt bé, i que vivien de col·laborar amb Canal 9: Trivisión i els de l’Alqueria Blanca, els Autoindefinits, Babalà i alguns programes que se salvaven. Però després de vore tot el que han fet amb Canal 9 (i aquells millonets que es van desviar per la visita del Papa, i que hagueren de vindre els de la Sexta -de fora vindran!- a remoure el cas dels 43 morts del Metro de València), tot el que s’han rigut de nosaltres a la cara, ho sent, però trobe que ja era hora.  
L’únic que em queda desitjar és que algun dia torne a haver una televisió pública valenciana, però aquesta volta com cal: trieu els més competents dels que ara han fet fora i convertiu-la en la televisió de la informació, de la vertebració del territori, de la qualitat, de la normalització lingüística, de les pel·lícules en valencià, de la publicitat en valencià, la dels col·laboradors científics en valencià. I per favor, cremeu les cintes amb les pel·lícules de “l’oeste”!

Perdoneu, però algú ho havia de dir.  

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en SMS, TDT, WWW. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*