marginàlies

Els dits distreuen la mà
que assenyala i anota,
i la mà desencamina la cara,
que perd la mirada
i no atén els detalls
que geografien
les passes extraviades
que s’encanten
amb les quimeres.
Els somnis
encapçulen el temps
però per prendre
instants en càpsules
abans de les menjades
calen protectors de vida.
Mentrestant,
es desespera el tacte
en no poder percebre
la profunditat del plaer,
de l’ànsia.