marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
14 de desembre de 2013
0 comentaris
DE PREMIS, PREGUNTES I CONSULTES
Per atzar, ahir vespre vaig poder seguir en directe per TV3CAT part de la Festa de les Lletres Catalanes, la 63ena Nit de Santa Llúcia, que se celebrà anit a Manresa. Enhorabona als companys Òmnium, per cert, per organitzar la gala. Vaig ser a temps, només, de veure com el periodista Jordi Évole recollia el Premi Òmnium Cultural de Comunicació i Neus Canyelles el Mercè Rodoreda, pel seu recull de contes “Mai no sé què fer fora de casa”.
Évole, en les paraules d’agraïment, digué que el premi li feia molta il·lusió perquè no era de la corda d’Òmnium. Al·ludint a la Pregunta -així, en majúscula inicial- que des de dijous plana per sobre les serres i les valls, es demanà si li feia il·lusió el premi i es respongué que sí; i que si l’esperava, contestà que no. Insinuà que amb la distinció el volien seduir, però confessà que no era independentista ni unionista: simplement del Barça i del Baix Llobregat. Va demanar que s’acabàs el procés i que es votàs desitjant que, al final, no es creassin bandositats, que suposarien un fracàs.
Neus Canyelles, per la seva banda, no va ser tan loquaç com Évole però sí tan directa en referir-se a la Consulta –igualment en majúscula inicial- i dir que els avenços que es fan al Principat es tradueixen en retrocessos a les illes Balears. “Em feis enveja”, digué l’escriptora.
Fins aquí vaig poder seguir la gala, però mentre parlava Neus Canyelles pensava en l’extrema fragilitat democràtica que mostra bona part dels polítics espanyols, d’una banda i de l’altra. Qui és, democràticament, el president del govern de l’Estat per dir que la Consulta –així, en majúscula- no se celebrarà perquè ell no vol? Més, encara, com s’atreveix a dir que no se pot celebrar? Si és que hi ha una llei expressa que impedeix el dret inalienable d’un poble a decidir sobre el seu futur de manera lliure i pacífica, senzillament és una llei manifestament injusta i, per tant, s’ha de transgredir necessàriament.
Per molt que escaïnin els serfs del dictat, la Consulta –en majúscula inicial- que se celebrarà dia 9 de novembre de l’any vinent al Principat de Catalunya és escrupolosament justa i qui s’hi oposi no pot apel·lar ni a la justícia ni a la democràcia. Per què costa tant ser democràticament conseqüent?
Per cert, “Nosa”, de Marc Romera, es va fer amb el premi Carles Riba de poesia. Rubén Montañá Ros, guanyà el Josep M. Folch i Torres de novel·la per a joves per ‘La nena de l’arbre” i Care Santos el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per ‘No em preguntis qui sóc’. El Premi Internacional Joan B. Cendrós al diari nord-català l’indépendant i a la revista acadèmica Catalan International View i el Premi Joan Profitós, a Joan Garcia del Muro Solans.
Neus Canyelles, per la seva banda, no va ser tan loquaç com Évole però sí tan directa en referir-se a la Consulta –igualment en majúscula inicial- i dir que els avenços que es fan al Principat es tradueixen en retrocessos a les illes Balears. “Em feis enveja”, digué l’escriptora.
Fins aquí vaig poder seguir la gala, però mentre parlava Neus Canyelles pensava en l’extrema fragilitat democràtica que mostra bona part dels polítics espanyols, d’una banda i de l’altra. Qui és, democràticament, el president del govern de l’Estat per dir que la Consulta –així, en majúscula- no se celebrarà perquè ell no vol? Més, encara, com s’atreveix a dir que no se pot celebrar? Si és que hi ha una llei expressa que impedeix el dret inalienable d’un poble a decidir sobre el seu futur de manera lliure i pacífica, senzillament és una llei manifestament injusta i, per tant, s’ha de transgredir necessàriament.
Per molt que escaïnin els serfs del dictat, la Consulta –en majúscula inicial- que se celebrarà dia 9 de novembre de l’any vinent al Principat de Catalunya és escrupolosament justa i qui s’hi oposi no pot apel·lar ni a la justícia ni a la democràcia. Per què costa tant ser democràticament conseqüent?
Per cert, “Nosa”, de Marc Romera, es va fer amb el premi Carles Riba de poesia. Rubén Montañá Ros, guanyà el Josep M. Folch i Torres de novel·la per a joves per ‘La nena de l’arbre” i Care Santos el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per ‘No em preguntis qui sóc’. El Premi Internacional Joan B. Cendrós al diari nord-català l’indépendant i a la revista acadèmica Catalan International View i el Premi Joan Profitós, a Joan Garcia del Muro Solans.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!