No entenent el missatge d’un alè
entre carn i cuir, abandonats
i confusos en el tragí dels necis,
ens aniria bé cedir el pas
als qui mai donen a tòrcer el braç
de l’emoció i als que prefereixen
més la pau –efímera i trencadissa-
d’una besada nova feta a mida
que no la intractable excitació
d’una gleva de sang esporuguida.
I en aquest ball de bastons i estupor,
si la paraula no esdevé ullada
fendidora i puntosa a l’embrió
de les consciències, de res val
parar esment en la cal·ligrafia.
L’escriptura ha de fer constar en acta
que no ens costa desatendre els calfreds
ni viure al dictat de la inconsciència.
I ha de notificar que els nutrients
necessaris per acarar amb èxit
aquesta estúpida toixesa bàrbara
es fan en els plecs dels diccionaris
que celen militarment els qui manen
sobre la curtor més civilitzada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!