marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 de maig de 2010
0 comentaris

EL BRUNZIT DE L’ESTUPOR

No entenent el missatge d’un alè
entre carn i cuir, abandonats
i confusos en el tragí dels necis,
ens aniria bé cedir el pas
als qui mai donen a tòrcer el braç
de l’emoció i als que prefereixen
més la pau –efímera i trencadissa-
d’una besada nova feta a mida
que no la intractable excitació
d’una gleva de sang esporuguida.
I en aquest ball de bastons i estupor,
si la paraula no esdevé ullada
fendidora i puntosa a l’embrió
de les consciències, de res val
parar esment en la cal·ligrafia.
L’escriptura ha de fer constar en acta
que no ens costa desatendre els calfreds
ni viure al dictat de la inconsciència.
I ha de notificar que els nutrients
necessaris per acarar amb èxit
aquesta estúpida toixesa bàrbara
es fan en els plecs dels diccionaris
que celen militarment els qui manen
sobre la curtor més civilitzada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.