Trilingüisme a casa

L’experiment:
Fa alguns mesos vaig escriure un post sobre l’experiment lingüístic que estic duent  amb els meus propis fills: a casa s’utilitza bàsicament el valencià per a comunicar-nos, i la televisió es mira quasi sistemàticament en anglès. I dic quasi sistemàticament perquè les notícies i alguns programes d’actualitat -espanyols, perquè a casa no rebem el senyal de cap televisió digna en valencià- es veuen en llengua castellana. Però són programes que, d’altra banda, els meus fills no miren a consciència (no s’asseuen a mirar atentament cap reportatge de Salvados, per a que ens entengam). 
La resta de coses -pel·lícules, sèries, dibuixos-, que són les que veiem a consciència asseguts al sofà, es miren en anglès. D’altra banda, el meu home Emili i jo utilitzem puntualment -però diria que de manera diària- l’anglès per a comunicar-nos, especialment quan volem que les personetes que estem criant no ens entenguen.
 

El resultat:
Emili és valenciano-parlant com el meu home i com jo. Parla un valencià bastant de llibre, com sa mare, i diu paraules com sostre, globus o truita (que en general, en la parla de la Safor es dirien tetxo, globo i tortilla). Emili també va començar a dir paraules en anglès a principis d’any. Va començar amb la paraula butterfly, i ara ja diferencia entre rocket i spaceship (coet i nau espacial), diu els colors i els números, i una sèrie de paraules de camps lèxics diversos. A més a més, últimament ha començat a incorporar expressions. L’altre dia me’n vaig anar i em va cridar:- Come back!. A voltes em pregunta:-What? I de vegades, jugant, aquesta pregunta va seguida de la resposta:- I know!. Alça el dit polze i em diu:- I like it! I algunes coses més. Evidentment, aquestes coses no li permetrien comunicar-se fluïdament en una escoleta anglesa, ni és capaç d’entendre encara què diem son pare i jo. Però més enllà d’aquests avanços que no sé si són anecdòtics o no, ni si prosperaran més enllà de la superfície del lèxic en anglès, el meu fill ha començat a parlar castellà. Ha començat a incorporar expressions i frases que nosaltres no li hem ensenyat  (però que li reforce de la mateixa subtil manera que li reforce l’anglès). Diu xicotetes expressions, com Me gusta, A comer, o fantástico. I la mestra de l’escoleta ens ha comentat que li parla en castellà a les dos xiquetes castellanoparlants de la seua classe (A una d’elles li va preguntar Qué haces?). I això era exactament el que jo desitjava. 

Voleu un sistema trilingüe? És simplista el que diré, però ve a resumir la filosofia que estic seguint a casa. No vos gasteu diners en escoles privades, ni en DVD’s en anglès, ni mirant sèries bilingües. Basta amb posar la televisió en versió original (que el 95% de les ocasions és en anglès). La dimensió social del castellà és tan gran que se l’ensenyaran a soles. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Reflexions sobre educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*