Mares solteres

Fa uns dies la Generalitat Valenciana encenia les ires dels professors dient que havien d’estar disponibles el mes de juliol. No recorde quin va ser l’últim mes de juliol que em vaig passa tocant-me la panxa, però crec que és anterior a 2009, l’any que va acabar el meu primer curs escolar com a mestra. Després han vingut oposicions, fills, més oposicions, i, aquest juliol, més fills. L’any passat, si no haguera tingut oposicions i haguera tingut una plaça definitiva, hauria hagut de refer les meues programacions per basar-les en les competències; cosa que vaig fer en setembre. Més endavant de la nota de premsa, parlen d’allargar la jornada laboral de juny i setembre i fer classe matí i vesprada, per “conciliar la vida laboral i familiar”. I és quan se m’encenen ens ànims, perquè per a conciliar la vida laboral i familiar haurien de començar fent els deures en casa. 

Al meu home se l’emporten l’any que ve a Catral, a dos hores (i 22 euros en gasolina) de distància. Això a la pràctica vol dir que no pot viure amb nosaltres durant la setmana, que la seua feina ens costarà el lloguer d’un pis (i molta gasolina), i que començaré la vida de mare de dos xiquets virtualment soltera. El pare vindrà els divendres per la vesprada i se n’anirà els diumenges per la nit o els dilluns de bon matí. Hi ha la possibilitat de demanar reagrupament familiar, però a la pràctica això significaria que a mi m’envien també a Catral, que els meus fills anirien a una escoleta, i que quan es posaren malalts no tindria amb qui deixar-los. No, gràcies. Preferisc ser mare soltera amb dos iaies disponibles, que mare casada i desamparada. 
Naturalment, el meu cas no és el més greu: conec una companya de promoció que l’envien a l’últim poble on és legal enviar-la, a Pilar de la Horadada. Té un fill de deu mesos i l’home treballa per ací. I la seua conciliació de vida familiar i laboral?

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Producte de temporada. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Mares solteres

  1. maradins diu:
    No sé si paga la pena explicar-vos als professors com és de priviliegiada la vostra situació en comparació amb la majoria dels treballadors, perquè com tots els valencians i la resta del pais, no vejeu més endavant del vostre nas. Et queixes de la teua conciliació laboral, quan tens un sou (2 a casa perquè sembla que el teu company treballa), un horari que et deixa lliure caps de setmana, festes com nadal, pasques, estius per a estar en la teua casa i amb els teus fills si et dona la gana…. No es tracta que aneu de victimes i queixar-vos, crec que es tracta d’ eixir a la realitat i d’adonar-vos que la resta del treballadors necessiten la vostra solidaritat i no vosaltres la de ells. Soc metge, i de veritat soc mare soltera. El pare no va fer front al repartiment de tasques i em vaig separar.  Ara només el crie jo i punt. Treballe tota la setmana i també dissabtes, diumenges, pasques, vacances, a vegades 24 hores seguides sense anar-m’en a dormir… No tinc plaça, encara que m’he presentat a oposicions i reservat molt de temps per a estudiar i les he aprovat. Des de fa tres anys no tinc vacances a l’estiu i quan em tiren em vaig a l’atur. Tinc la sort de que m’encanta la meua faena, i em paguen bé. Atenc dones que guanyen 600 euros al mes i tenen 2, 3 fills i treballen per les nits, a partir de les 5 del matí, vacunant pollets en una fàbrica durant 8 hores seguides. Tinc homes que s’en va de sa casa durant 15 dies per a conduir un camió per l’estranger i no poden veure els seus fills per a portar diners a casa, i quan es donen compte de que els fills no volen estudiar es massa tard i ploren d’amagat en la meua consulta. Tinc yayes que cuiden a l’home privat a casa i uns quants nets abandonats. Tinc de tot en urgències i en la meua consulta, i em considere una privilegiada amb un sou decent per a cubrir les meus necessitats i cultura per a defendre a la meua família. T’has parat a pensar tot lo que tu tens? Perquè els professors teniu tan poca solidaritat amb la resta de la gent treballadora? De veritat eres una mare soltera i saps lo que és això? Eixe és un greu problema que teniu, no mirar al vostre voltant i no adonar-vos de perquè la gent vos pot tindre enveja.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*