Experiments casolans

Els inicis de la investigació de l’adquisició de llengües són els diaris de l’aprenentatge natural del la llengua d’un xiquet xicotet (si no recorde malament, més d’un fill d’investigador va servir per a aquesta finalitat).
Naturalment, ni sóc lingüista ni estic duent a terme cap investigació amb una base sòlida i fonamentada, però des d’abans de concebre a Emili he tingut idees semiconsistents sobre com volia que fóra l’aprenentatge lingüístic -o plurilingüístic- dels meus xiquets. I des de fa molts mesos estic portant a terme un experiment casolà.

A casa es mira la televisió sistemàticament en anglès. A l’hora de la veritat vol dir que probablement més del 70% del temps en què la televisió està en marxa té algun programa on la gent parla en anglés. Una de les coses que ens asseguràrem de tindre en anglès són els programes infantils d’Emili. I Emiliet des dels inicis de l’entrenament de la cultura televisiva -que això de vore la televisió requereix entrenament, encara que no ho parega-, ho ha vist tot en anglés. Els fruits de la constància? No n’estic segura. Jutgeu: 
Despús-ahir, mirant Pocoyo, el narrador pregunta:_ Where’s Elly? (on està Elly?). I Emili contesta content assenyalant:- Ahí, ahí!!
Anit, mirant Pocoyo, el ninotet passa una bona estona repetint:-Don’t touch! (No toqueu). Al cap d’un ratet, em veig a Emili assenyalant la pantalla, fent que no amb el ditet (com Pocoyo) i dient:- Don’t touch!-…. Eureka? No del tot. Al cap d’uns minuts, quan  ja havíem deixat de mirar la sèrie, tenia una taronja a les mans i li vaig dir:-Emili, don’t touch! Em va mirar com si li estiguera parlant en alemany. No crec que entenga què vol dir el que ahir repetia amb emoció davant la xicoteta pantalla.
Evidentment, una sèrie com Pocoyo està tan ben feta que no cal entendre l’idioma per a fer un seguiment del que està passant, ni costa preveure què passarà a continuació -especialment quan has vist cada capítol més de deu voltes-. Però la reacció d’Emili em fa pensar que potser aquest esforç sistemàtic d’immergir-lo d’alguna manera en una llengua estrangera no és de bades. Continuaré l’experiment casolà de manera sistemàtica i para-científica. Al capdavall, mirant la tele és com van aprendre castellà els xiquets del meu poble. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Mareta, mareta. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Experiments casolans

  1. Begonya diu:
    I no has pensat que quan tu li dius “Don’t touch” és perquè no t’identifica parlant en anglés? De menuts els xiquets associen les persones a una llengua determinada i no conceben el canvi de llengua d’una persona determinada perquè és com que se’ls trenquen els esquemes, perden un model de referència. Molt interessant el teu experiment. Faig classes sobre plurilingüisme i potser que ho comente alguna vegada. Un beset.
  2. Imma diu:
    Hola!
    Sobretot no deixis de posar la Tv al teu fill en anglès. A aquesta edat l´orella s´acostuma als diferents sons, encara que no ho repeteixi, ell ho sent. I jugant amb ell diga-li enunciats que hagis sentit en anglès de la tv. Ja ho anirà generalitzant als diferents ambients.
  3. kirik diu:
    Els xiquets del meu poble fins a fa uns anys no miraven massa la tele. Els castellà ens venia per diferents camins, tots ells potents: la tele n’era un, però també l’escola, l’institut … Encara que semble mentida, fins fa vint anys, l’ensenyament als nostres pobles era en castellà. Als xiquets d’ara això els sembla inversemblant, però aixina era

Respon a kirik Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*