Arqueologia intel·lectual

No sé quin estrany impuls em va dur a engrapar un cabàs d’apunts antics, carpetes i fundetes de la meua cambra de soltera, amb la intenció de buidar paperots inútils i reutilitzar tot el material -físic, de papereria-, per als pocs afers a què m’ocupe en l’actualitat en el poc temps lliure que el meu home m’ajuda a arrapar alguns dies. Hui, en un d’eixos arraps de lleure, tinc escampada per damunt la taula papers, apunts -i fins i tot algun post escrit en paper!- i capítols que algun dia van significar alguna cosa.

Em costa recordar que algun dia vaig tindre vocació de lingüística; i no ho dic perquè em supose cap tedi repassar aquells apunts, sinó perquè amb prou feines puc recordar de què tractaven. Em retornen els noms com ecos del passat: Mercer va formar part de la meua família una llarga temporada, així com Hymes, Voloshinov o Chomsky, tots ells condemnats a l’exili per un còctel de pas inexorable del temps, la batalla diària dels llibres de text i l’arribada desitjada del fill. 
Més que cap sensació de culpa, derrota o frustració, abunda en mi una satisfacció i un orgull de pensar que algun dia em vaig dedicar a aquests afers. I quan deixe de fer la cosa més important del món, que és el que faig ara, i que és criar a un fill, intentaré tornar a passar el temps amb aquest retalls arqueològics. 
 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Remember when.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*