Caos

El caos no és treballar. El caos no és el xiquet. El caos són treballar, els cursos per a fer punts, el grup de treball i fer de mare enmig d’aquest guirigall sense remordiments de consciència. D’altra banda, comence a pensar que ja m’està bé, el caos; que, d’una manera o altra, en totes les etapes de la vida sempre n’he tingut, i que el caos és com els gasos, que s’expandeixen d’acord amb l’espai que hom té. Vist així, m’ha anat bé tornar a treballar. M’allibere del caos vital i entre en el caos clàssic de personetes de set anys que comencen a restar portant. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Mareta, mareta. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Caos

  1. Assumpci diu:

    Visca el caos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*