Nana

Des que el tenia en la panxa li cantava a Emili “cinc pometes té el pomer”. En nàixer vaig continuar utilitzant la nana per a tranquil·litzar-lo. Amb el temps me n’he adonat que tant se val la cançó que cante; ell en té prou amb sentir la meua veu. És per això que després de sentir-la en una de les meues sessions de Pilates, vaig redescobrir “Dream a little dream of me”. No fa massa, mentre li la cantava al menjador, son pare va traure’n la versió al piano. I aixina que es va adormir la criatura, amb una nana a piano i veu. La versió que em va enamorar va ser esta cantada per la Laura Fygi. He fet un xicotet muntatge amb el meu menut dormint per a qui vulga sentir la cançó.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Mareta, mareta. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Nana

  1. Quina preciositat! Oi que no et canses mai de mirar-lo?
    (i quina sort que dormir estonetes durant el dia!)

  2. AnnaPortell diu:

    Que bufó, senyor!

    Ha escrit la carta als Reis? Diga-li que no cal que faci massa bona lletra. AMb quatre guixades l’entendràn segur. Que no es preocupi gens…

    Bones Festes, MareMartassa i PareAssu!

    Per el petitó, una mossegada dolça! 

  3. Victòria diu:

    Enhorabona! La teva veu, el piano de son pare, la música del món… l’amor.
    Quina preciositat… la vida