Prendre la paraula

Un article de l’Ermengol Gassiot sobre la mort a comissaria del Yasir, al Vendrell… La imopunitat no es pot donar enlloc però menys que en cap altre lloc, aqui, que és on nosaltres estem. Avui al Vendrell, a les vuit, hi ha una concentració al Vendrell. No hi falteu!

La impunitat guanya (per ara)

Ermengol Gassiota

Fa uns mesos explicava a Xarxa Penedès que feia un any i tot continuava igual. Em referia a la mort de’n Yassir Younoussi a la comissaria dels Mossos d’Esquadra del Vendrell el 31 de juliol del 2013. I al seu pare Ahssen, que junt amb alguns amics i familiars portava dotze mesos demanant justícia per la mort del seu fill. Finalment han obtingut resposta. El jutjat núm. 2 de la capital del Baix Penedès ha arxivat seva la denúncia contra 8 policies per homicidi imprudent. La jutgessa no veu indicis de cap infracció ni delicte en la conducta dels agents. Ho diu i es queda tant ampla.

1La cadena de la impunitat sembla que ha funcionat. Silenci des de la comissaria del Vendrell i del Departament d’Interior. Ningú ha sortir del guió per dir que tenir una persona detinguda immobilitzada amb 6 policies a sobre i un casc integral posat al revés és normal. Silenci des de l’ajuntament, on tampoc ningú s’ha queixat de manera pública per la brutalitat que sembla que els mossos d’esquadra empren de manera freqüent envers una part dels veïns de la vila. Brutalitat que, en el cas del Yassir, va acabar amb la seva mort.

I també silenci des dels mitjans de comunicació. Un silenci encara més vergonyós aquests dies. Cap dels grans mitjans ha esmentat la notícia de l’arxivament de la denúncia ni, molt menys, l’ha posat en qüestió tot explicant el cas. De manera senzilla, sense valorar-lo. Simplement dient qui era en Yassir, de què el coneixia abans la policia, com el van detenir i com va morir. Aquests mateixos mitjans que callen sobre aquests fets ens han detallat que, pobrets, el Núñez pare i fill van tenir fred la seva primera nit a la presó i que el protocol no els deixava tenir una manta. Curiosament cap d’ells es va preguntar si la resta dels 9.800 presos/es a Catalunya també passen fred a la nit ni des de quan fa que el pateixen.

Suposo que hi ha notícies i notícies, i persones noticiables i d’altres que no ho son. Els Núñez mereixen un espai a les notícies i els molts Yassir que hi ha al nostre país, no. Però no crec que el silenci sobre el desenllaç actual del cas Yassir respongui només a aquest fet. Més aviat penso que hi ha un altre factor a tenir present. La denúncia és contra uns mossos d’esquadra, que segurament quan van reduir el Yassir a la cel·la de comissaria eren perfectament conscients del què feien. Uns mossos que han tingut la cobertura dels seus superiors, des del comissari fins el conseller. Aquest silenci busca, més aviat, protegir unes pràctiques policials i, sobretot, tot l’engranatge que les promou, i que posteriorment les encobreix quan algú gosa qüestionar-les.

En Ahssen Younoussi haurà de seguir esperant justícia. Mentre, el conseller d’interior aquesta nit suposo que tornarà a dormir tranquil·lament, potser inquiet per si les enquestes l’avalen o no com un valor a l’alça dins d’UDC. Uns demanen justícia mentre d’altres pensen bàsicament en els seus interessos. Mentrestant la impunitat, que és tant vella com l’explotació i la injustícia, segueix imposant el seu domini. I la denúncia per la mort de’n Yassir va a parar a un calaix junt a tantes d’altres que també parlen d’abusos i maltractaments e mans de la policia.

Senzillament, no ho hem de deixar passar. Com algú deia per twitter, “una vida no s’arxiva”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!