La panxa al segon trimestre

Entrar en el tercer trimestre és tot un exercici de resignació. Des de gener fins a principis d’abril estar embarassada era una font d’energia renovables com feia mesos que no tenia. Matinava els caps de setmana per voluntat pròpia, sense coaccions laborals. He viatjat i treballat a gust, amb les úniques limitacions de qui porta un ésser a l’interior.

Al segon trimestre, la panxa és un símbol, més que una molèstia. Comença amb una tímida redonor, que suggereix alguna cosa més que un parell de cerveses. A mesura que avancen les setmanes als coneguts que et trobes pel carrer els costa menys donar-te l’enhorabona amb un cert convenciment.
Juntament amb l’augment d’aquest símbol, poc a poc l’interior dóna senyals de vida: de primer amb certa timidesa. Després cada vegada amb més vehemència, fins que li acabes parlant, donant els bons dies i les bones nits, i demanant-li per favor que, en cas de donar-te una patada, no trie com a objectiu el coll de l’úter, que sol ser dolorós.
El confort, l’energia i la comoditat, però, s’esvaeixen en entrar al tercer trimestre. Però eixe serà un altre post.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Dies de panxa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a La panxa al segon trimestre

  1. Lucr diu:

    Ja ho tens ahi, ara només queda la fase final…
    Deu ser tota una experiència això de sentir que portes una personeta dins de tu. Se t’ha fet ja cara de mare i tot!!

    Ànims i molta sort!!

    ciber-besets per a tu i Emili i ciber-mini besets per a la criatureta que portes dins

  2. Enhorabona…

    És el peu del teu fill? I que bonic és veure com es mou la panxa i notes que tens quelcom viu a dintre.

    Això és una cosa que no poden gaudir els homes!

    Enric

  3. borinotus diu:

    Sí, segons la meva dona durant el segòn semestre es va sentir tan be com mai. El tercer és pesat i pot venir una mica de por però se supera ràpid.Ànims que ja ho tens fet!
    Veig que et sortirà futbolista! 🙂

  4. valldalbaidi diu:

    Que seguisca igual de bé.

Respon a borinotus Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*