La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

La panxa al segon trimestre

Entrar en el tercer trimestre és tot un exercici de resignació. Des de gener fins a principis d’abril estar embarassada era una font d’energia renovables com feia mesos que no tenia. Matinava els caps de setmana per voluntat pròpia, sense coaccions laborals. He viatjat i treballat a gust, amb les úniques limitacions de qui porta un ésser a l’interior.

Al segon trimestre, la panxa és un símbol, més que una molèstia. Comença amb una tímida redonor, que suggereix alguna cosa més que un parell de cerveses. A mesura que avancen les setmanes als coneguts que et trobes pel carrer els costa menys donar-te l’enhorabona amb un cert convenciment.
Juntament amb l’augment d’aquest símbol, poc a poc l’interior dóna senyals de vida: de primer amb certa timidesa. Després cada vegada amb més vehemència, fins que li acabes parlant, donant els bons dies i les bones nits, i demanant-li per favor que, en cas de donar-te una patada, no trie com a objectiu el coll de l’úter, que sol ser dolorós.
El confort, l’energia i la comoditat, però, s’esvaeixen en entrar al tercer trimestre. Però eixe serà un altre post.

  1. Ja ho tens ahi, ara només queda la fase final…
    Deu ser tota una experiència això de sentir que portes una personeta dins de tu. Se t’ha fet ja cara de mare i tot!!

    Ànims i molta sort!!

    ciber-besets per a tu i Emili i ciber-mini besets per a la criatureta que portes dins

  2. Sí, segons la meva dona durant el segòn semestre es va sentir tan be com mai. El tercer és pesat i pot venir una mica de por però se supera ràpid.Ànims que ja ho tens fet!
    Veig que et sortirà futbolista! 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.