La panxa (1r trimestre)
Publicat el 3 de gener de 2010 per martainsa
La panxa d’una embarassada és hipnòtica. Es tracta d’una redonor on inevitablement van a parar mans conegudes i no tant conegudes, i confesse jo mateixa haver caigut en la temptació de tocar panxes embarassades -després de demanar el permís pertinent-. Desafortunadament, es tracta d’una redonor costosa, que només abarca una part -la meitat?- de l’embaràs. L’altra meitat s’inicia amb una panxa normal, i continua amb una deformació corporal constant, implacable i en ocasions, gens clara.
Ara mateix, no em caben els pantalons normals; he hagut d’anar a buscar ja roba a la tenda de maternitat. La meua redonor, però, no és gens òbvia. Pareix -i en part ho deu ser- una sobredosi de torrons, pastissets de Nadal i pernil salat, combinada amb una definitiva manca d’exercici. Només quan m’amague darrere la roba de maternitat s’endevina un inici de panxa. Però dubte que els meus alumnes, que encara no saben fins a quin punt em resultarà impossible acompanyar-los al viatge de final de curs, puguen culpar les meues redonors de cara i de cos al meu no tan incipient embaràs.
Mentrestant, a casa, en pijama, comence a adquirir la mania de tocar-me la panxa -sense demanar-me permís- com si a cada carícia se m’arredonira un poquet més. La part positiva de començar el segon trimestre d’embaràs, panxes a banda, és que les nàusees i les manies alimentàries han remitit radicalment. Torne a sentir-me una persona humana, útil i de profit, i amb més energia que mai. La perspectiva és continuar aixina tres mesets més. L’últim trimestre tornarem a parlar, de panxes i energies.
Publicat dins de Dies de panxa | Deixa un comentari
Vols dir que només tindrem posts maternals cada tres mesos???? Noooo!
Hi, hi, al principi una només vol que es vegi la panxa i cap al final n’estàs fins al monyo perquè la panxa et molesta al dormir!!!! Però és molt divertit, ja ho veuràs. Ara, el millor de tot és quan tens el bebè als braços… Gaudeix tot el que puguis dels primers dies a la maternitat, és una passada!!!!