La tele de Monleon

Monleon era una icona per a la nostra generació. Els que ens havíem criat berenant paella russa no ens hem pogut estar de sentir la mort d’aquest showman -que ja estava retirat dels escenaris- precisament ahir mateix. Recorde que en aquells temps -els inicis de Canal 9-, vaig sentir més d’una crítica al programa i al presentador. Però aquelles crítiques no sabien què vindria després de Monleon…

Estic segura que no sóc l’única que, entre jocs d’infantesa, es va posar una vedriola a cada mamella i va començar a cantar allò de “a guanyar diners, on estan, on estan, a guanyar diners…”. Més d’una volta vaig sentir els meus progenitors posar-se les mans al cap en vore el programa, comparant-lo -necessàriament- amb el Filiprim, un tant més cast, i començar una filera de crítiques apocalíptiques (en sentit Umberto Eco). Anys més tard és possible que jo mateixa m’unira a les crítiques. I ara, aquells són els bells i bons temps de la nostra tele.
De Canal 9 no ha tornat mai més a eixir una icona tan clara i popular com Monleon -no sé si perquè els valencians ens hem tornat moixos, que no crec, perquè no han sabut trobar les persones adients, o perquè la meitat dels programes de producció pròpia els fan amb Telemadrid, que és una altra televisió amb garantia de qualitat com tothom sap-. Des de fa un temps, des d’aquesta televisió infame que no crec que merescam,  li reconec el talent a Monleon: com a showman, com a creador d’un producte audiovisual propi i únic, i com patrimoni comú de milers de valencians d’una manera com poca gent ha aconseguit ser en aquest país en els últims anys. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en SMS, TDT, WWW. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La tele de Monleon

  1. Begonya diu:

    A més, Monleón tenia un passat cultural molt important, que pocs coneixien, i que va representar la resistència del nostre teatre en èpoques difícils. Allò era un mèrit que es va oblidar amb la imatge divertida que oferia al costat de la paella russa.
    Vaig tindre el plaer d’assistir a l’homenatge que li feren l’any passat a l’Inquiet de Picassent i  vaig gaudir amb un home d’escenari. En la tele d’aquell temps va fer el seu paper. Tant de bo tinguérem ara un Monleón!

  2. I tant, que Monleón era un gran tipus! I Lluís Miquel, dels Patxinguer Z, i Bartual, que no sé si deus conèixer… Monleón va començar fent cançó amb Els Pavesos, un grup mític valencià dels anys setanta, caracteritzats per la sàtira i la ironia. Dins d’aquesta línia sainetera i divertida, Monleón ocupa els primers llocs entre els valencinas. La meua iaia no se’n perdia cap, de programa del Monle. A mi no m’agradava llavors, perquè no hi vaig saber veure el que hi havia darrera d’una aparença superficial. Però Monleón va saber riure dels tòpics valencians de la manera més elegant i sana possible.

    És una gran pèrdua!   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*