(Article publicat a cultura21)
L?altre dia estava dinant amb un conegut periodista valencià establert a Barcelona i comentàvem el creixement de la música que es fa al País Valencià, no únicament en qualitat, sinó també en popularitat. Per terres valencianes i contra totes les seves institucions hi ha un gran ventall d?artistes en tots els gèneres musicals que tenen nivell i estan fent forat i comencen a liderar tota la música que es fa en llengua catalana.
Mentre els veterans AL TALL estan en plena forma i acaben d?editar un disc amb DVD inclòs, ?Envit a vares? l?ex-Al Tall; Miquel Gil s?ha convertit en un dels artistes en llengua catalana més exportable. En Raimon que després del seu quart Olympia està treballant en noves cançons. Els veterans no paren, però els joves estan aquí.
Un dels grups que més discos ven i que més podem veure pel principat son els OBRIN PAS, però hi ha una pedrera molt interessant amb bons discos i excel·lents directes, com són els GÀTACA, PINKA, VERDCEL, INÒPIA, VOLTOR, LA GOSSA SORDA, ALIKATA, o els SVA-TERS que son una de les promeses més series de la música valenciana, amb un directe impactant.
Però els valencians també tenen pedrera amb la música més popular i així descobrim un autèntic fenomen com és, el BOTIFARRA, si podeu no el perdeu de vista, donarà molt a parlar…, també LA BENITERRÀNIA, els ALIMARA, ALJUB etc. i què podem dir de la cançó d?autor ara que està triomfant el segon noi de Xàtiva FELIU VENTURA, però en tenen d?altres de molt interessant, i recomanables: PAU ALABAJOS, ÒSCAR BRIZ, MARIUS ASENSI, SERGI CONTRÍ i entre molt altres de joves no podem oblidar el veterà RAFA XAMBÓ, en plena forma com a cantant, com a professor de Sociologia i com activista cultural.
El País Valencià té un problema polític instal·lat a les Institucions, però té una força cultural innegable, una qualitat musical que enriqueix de forma extraordinària la cultura catalana i des del Principat cal que els hi donem tot el nostre suport.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!