Gallonets

La meua europeïtat m’ha empés la curiositat sempre dins els límits de la influència del vell continent -o en la pista de tennis de la guerra freda, si voleu: Estats Units i Rússia-. Confesse que molt poques vegades he mirat més enllà. I les voltes que ho he fet, han estat llambregades. Les úniques incursions que he fet a la cultura del sol naixent, per exemple, han estat pel bloc de la Marina i per aquell curs de cal·ligrafia xinesa a distància on es va immergir Emili durant un temps fa alguns mesos. I des del divendres, sense avisar, en tinc una mostra a la biblioteca familiar.

Divendres per la vesprada vam anar a la presentació de dos llibres de poemes. El primer era de la terra, de Pere Císcar, en el que em va parèixer un poemari de l’orfebreria de la paraula -o de la lletra-; que recorda a Brossa i a Màrius Serra. A plec dispers, editat per 96, en la col·lecció Razef -una col·lecció agradosa per l’estil i la simplicitat de les pàgines i del preu-.
L’altre poemari que es va presentar va ser Ebri de lluna, de Li Po. Com explica Juli, Li Po és una de les cimes de la poètica xinesa en el temps de major esplendor de la dinastia Tang. Eduard Verger ha traduït quinze poemes en aquest poemari -del miler que se’n conserven-i, i ens en va llegir pràcticament la meitat en la presentació; un acte que esdevingué la meua lliçó magistral d’introducció a la cultura i l’escriptura xinesa. 

La simplicitat dels conceptes mesclada amb la complexitat de la seua interpretació m’han deixat fascinada. Si en comptes d’agafar-ho amb trenta anys haguera descobert aquest sistema amb vint, qui sap si encara m’hauria animat.  En tot cas, sempre em queda la possibilitat de disfrutar dels gallonets de poesia que m’ofereix l’edició bilingüe de 96. Com està en bilingüe, no se sap mai; amb internet i un poquet de paciència…

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en 2500 caràcters a doble espai. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*