Cavil·lacions de setembre

Crec que tots els anys per aquesta època escric algun post sobre la pluja; però no ho puc evitar. El setembre a la Safor sol recordar al diluvi universal. L’any passat, treballant en els paisatges llunars de la Vila, apenes en vaig tastar quatre gotes. Però enguany, ancorada a les portes de Laguar, me n’he adonat que treballe al cor de les tempestes.

La pluja és fabulosa, i no només perquè ens reompli els aqüífers; és, a més, tot un espectacle de la naturalesa, com els que apareixen als reportatges de Punt 2 -però en directe-. La veus arribant inexorable com un teló d’acer que esborra el paisatge; i et fa sentir que s’acaba el món. Hores o dies després, quan finalment s’ha acabat el món i ressuciten les formes, l’aire corre impregnat d’olor a terra humida, i fan vindre ganes de viure. 
Aquest migdia, les particularitats de setembre han agafat desprevinguts a més d’un a l’escola, i, recolzada en la finestra de la biblioteca, m’he dedicat a contemplar divertida l’eixida dels xiquets de l’escola: pares engrapant als xampinyons de tres anys al braç, avis esquivant rierols improvisats, i els bordegassos de secundària cavalcant cap als autobusos esmorteïnt la pluja amb els llibres d’anglés al cap. He vist el reflex del nostre diluvi salvatge en els ulls estupefactes anglesos, acostumats la flegma de les seues aigües; i he pensat que s’hi acostumaran, igual que s’han acostumat a escriure amb ce trencada. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Producte de temporada. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Cavil·lacions de setembre

  1. Comtessa d'Angeville diu:

    Havia pregat als núvols que em donaren sol estos dies però no m’han fet cas i anit vora mar vaig vore ploure i caure llamps i me se n’anà la llum i he tornat a casa igual de blanqueta que estava, però m’encanta vore ploure!!

    No sabia que havies estat de mestra a la Vila, on estaves? Per això que contares dels encantadors alumnes que tenies, no estaries al col·legi El Castell? Si va ser així i tant que ara els nanos d’Orba et semblaran uns angelets!! 

  2. Tobies diu:

    Molt bonic aquest apunt, sí senyora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*