8 de maig de 2011
Sense categoria
0 comentaris

SABATO: LITERATURA I ENGATJAMENT

PARTÍ
EL 30 D’ABRIL DE MMXI.
 Quan
vaig saber que havia mort a la seva casa mítica de Santos Lugares a prop de
Bones Aires aquest plagueter estava escrivint un text sobre una passejada per
la foravila primaveral i vaig pensar que conjugar els meus records sabatians
amb el paisatge ple de vida era una conjunció epifànica.


[En veu baixa mir els bladars d’un verd que
daureja davall la claror inclement d’un cel ennigulat de grisors. Els ailants
damunt el meu cap treuen ulls marronosos de fulles noves i per a mi això és la
festa de la terra encesa. La naixença i la mort agafen les mateixes coloracions
i no ho diu ningú. Cal cantar amb tota l’ànima el caminal ple de voltes de
borrons de color de sequera que són fruits de l’aigua i de la força dels
terrossos.] Sabato era físic. Això va ser una de les primeres coses que vaig
saber d’ell quan vaig llegir El túnel,
una novel·la existencialista en què el misteri d’un pintor assassí mostra una
anàlisi de les motivacions d’un crim amb la incomunicació com atmosfera. Vaig
saber que Sabato havia treballat a París a l’Institut Curie fent recerques
sobre radioactivitat de dia i sortint de marxa amb els surrealistes el vespre —
Durante ese tiempo de
antagonismos, por la mañana me sepultaba entre electrómetros y probetas y
anochecía en los bares, con los delirantes surrealistas. En el Dome y en el
Deux Magots, alcoholizados con aquellos heraldos del caos y la desmesura,
pasábamos horas elaborando cadáveres exquisitos
—. Això
va durar fins el 1943 quan va decidir dedicar-se només a la literatura y a la
pintura. Sabato ha estat un escriptor pensador que ha edificat una gran part de
la seva obra amb les eines de l’assaig. Des d’un bell principi ha estat
preocupat per la crisi dels valors del segle XX, la falsa neutralitat de la
ciència, la deshumanització de les societats tecnològiques, els genocidis i la
defensa dels drets humans han ocupat gran part dels seus interessos literaris i
civils.

 [He anat a veure la bignònia. aquelles floretineues d’un
groguenc de crema catalana sense el sucre cremat formen una constel·lació
enlluernadora que no m’atur de llegir fins que els ulls em fan mal. Els paons
més tard pujaran damunt el roser i amb la lentitud dels hedonistes vertaderes
assaboriran aquestes rosetineues. Em fa ràbia que d’un dia per l’altre em
deixin la bignònia despoblada. Però cal que els paons s’alimentin per encendre
els mil i un ulls de les seves coes que incendien de seducció. M’agrada mirar
els mascles: la dansa ritual enrevoltant una femella que ni tan sols els mira.
Ells fan tremolar totes les plomes amb una escenografia ben estructurada i una
banda sonora de renous i tecactecs que m’agradaria enregistrar perquè són un
esplendorós refilar de les veus del desig.] A la novel·la Sobre héroes y tumbas de 1961, Sabato conta la vida d’una família
aristocràtica argentina, els Vidal Olmos, remuntant-se 150 anys. Els
personatges de Martín, Alejandra i el seu pare Fernando Vidal Olmos, que escriu
un al·lucinant, poètic i metafísic Informe
para ciegos
, són els eixos d’una obra plena de grans passions, relats
intimistes, com el de la mort del general Juan Lavalle, i la penetració
mitjançant el llenguatge poètic en les infinites contradiccions de l’esser
humà. És una de les grans novel·les en llengua castellana del segle XX. La seva
obra assagística ens mostra la força de l’humanista Sabato que escriu tosttemps
amb una visió social i lluita amb gran coratge contra les injusticies i els
assassinats dels poder fins i tot posant en risc la seva pròpia seguretat.
Llibres com
Hombres y engranajes (1951),  El caso Sabato. Torturas y
libertad de prensa. Carta abierta al general Aramburu
(1956), El escritor y sus fantasmas (1963), Tres
aproximaciones a la literatura de nuestro tiempo
(1970), Nunca más. Informe de la Comisión Nacional
sobre la desaparición de personas
(1985), Antes del fin (1999) i
La resistència (2000) fan de Sabato un
lluitador coratjós a favor de  la
persona humana, que condemnà les dictadures,  i ajudà a les investigacions i recerques sobre les tortures,
desapariciones i assasinats acceptant presidir una comissió que investigava les
violacions del drets humans que tingueren lloc a Argentina entre 1976 i 1983.
Vull acabar aquests records sentits d’un escriptor estimat amb unes paraules
seves clares i veres:
Trágicamente,
el mundo está perdiendo la originalidad de sus pueblos, la riqueza de sus
diferencias, en su deseo infernal de clonar al ser humano para mejor dominarlo.

Tenemos que reaprender lo que es gozar. Estamos tan desorientados que creemos
que gozar es ir de compras. Gozos verdaderos son aquellos que nos embargan el
alma de gratitud y nos predisponen al amor. La crisis no es la crisis del
sistema capitalista, como muchos imaginan: es la crisis de toda una concepción
del mundo y de la vida basada en la idolatría de la técnica y en la explotación
del hombre.
I ara, més que mai, cal llegir-lo i rellegir-lo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!