300

A banda d’incrementar les hores de son -fins a quantitats inusitades-, ser funcionària m’ha fet re-descobrir la geografia valenciana. Perquè això de ser funcionari, que té la cosa bona que el sou és per a tota la vida -tot i que treballar no és optatiu, com alguns es pensen-, té la cosa roïn que et poden enviar on brama la tonyina -és a dir, de Santa Pola cap avall, però d’això de la tonyina en sap més la Comtessa d’Angeville.

Ajude a fer llistes a Emili, que va a les adjudicacions presencials, mentre jo m’he de fer a la idea de triar 300 escoles per a la meua adjudicació virtual. 300. I amb abnegació espartana -el nombre s’ho mereix- rebusque entre els rimalls de la memòria les carreteres de les comarques centrals, per a basar amb raons de seguretat vial les escoles on vull anar més enllà de la Safor. 
No sé si aquest sistema d’adjudicació de places és apte per a ludòpates. Aquest Bingo burocràtic ens mantindrà a l’espera fins a mitjans d’agost com a molt prompte, i fins a principis de setembre com a molt tard. L’elecció és a l’estil de les pinyates: anem a cegues, ja que no sabem si el poble triat té alguna demanda de mestre d’anglés o ja està tot copat. Algunes veus diuen que amb aquest sistema hi ha més perill de fer maganxes; però, entre nosaltres, qui té un as amagat a la màniga l’hi té sempre, en persona i en virtual. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Reflexions sobre educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a 300

  1. Amb tot el que uns i altres digueu del calvari opositor va a ser que definitivament res millor que anar a buscar tonyines…

     

  2. L diu:

    Marta, una possibilitat seria triar els pobles de la Vall. Em sembla que deu ser una zona molt tranquil·la per donar classe, encara que en alguns llocs hauries de ser itinerant (pero tot té els seus avantatges). Pensa-ho.

  3. valldalbaidi diu:

    Encara que la meua experiència es circumscriu a Catalunya, no acabe d’entendre la negativa a l’adjudicació telemàtica. Us puc dir que a Catalunya ja es feia als 80 i mai no va haver queixes “fonamentades”. Una vegada, en l’assignatura de francés, s’introduiren les dades a l’inrevés (del darrer al primer)… i clar… no hi havia per on agafar-ho. De seguida, es reféu l’adjudicació (i cap problema).
    Sort! 

  4. martainsa diu:

    No crec que fer una llista virtual siga molt diferent del que ja es fa a les adjudicacions, una llista amb paper que els interins i funcionaris van ratllant com si fóra el bingo. Per a mi esta opció ha estat més còmoda: he triat en pijama, fent-me un cafenet i escoltant a Bruce Springsteen al despatxet de casa. Vaig acompanyar Emili a les adjudicacions, i estic segura que les persones amb cames trencades, amb 39 de febre o les prenyades de 9 mesos hagueren preferit fer-ho també d’aquesta manera.
    Salutacions! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*