EL FAKE DE SORAYA
La vicepresidenta espanyola segueix desfermada i amb uns nervis impropis de qui te la paella pel manec amb tot un Estat darrere imposant i prohibint a gust sense vergonya ni límit, però amb una Catalunya que ha resisistit l’embat i prepara el contraatac en forma de vot i urnes, uns conceptes poc desitjats per Soraya, i de pas poc respectats.
Ahir ens deia que el procés era un fake, una farsa i seguia la série començada amb l’escapçament dels caps independentistes, alhora que amb una campanya que vol passar per normal, quan es evident que es el més allunyada de la normalitat que es pot fer i amb un règim d’opressió sense precedents per afavorir una victòria del tripartit del 155 i acabar el seu gran objectiu.
Mentrestant a Catalunya el debat central a la Televisió Pública ens va deixar dos blocs clarament separats. Un amb les mans lligades a l’esquena i els candidats a l’exili o a la presó i un altre amb un discurs de falsedats que van repetint un cop si i un altre també sense cap prova que el sustenti i sense ganes d’escoltar res dels que precisament volen destruir amb l’ajut de tot un Estat.
Un candidat de la CUP, segurament el menys conegut però aportant arguments i serenitat en el debat, alhora que fermesa en la condició de implementar la República. Marta Rovira segurament desprenent una mica més de seguretat que en altres actuacions, encara que demostrant limitacions alhora de combatre la mala educació d’Arrimades i sobretot sobrevalorant el Vicepresident Junqueres oblidant la resta de repressaliats, cosa crec censurable. En Jordi Turull va recordar a tots els injustament empresonats, començant per ell mateix i va deixar clar el missatge que restituir el President legitim i el seu Govern es imprescindible per no validar el cop d’Estat de M.Rajoy. En Domenech va tornar a perdre en una retòrica del si, no i tot el contrari que els condemna a la indefinició permanent.
En el bàndol del 155, un Garcia Albiol com sempre amb el seu fals argumentari, com Arrimadas amb els classics (les ambaixades, les escoles, les empreses que han fugit, la ruptura de la societat….) i tots els hits que ja ens sabem de memòria en aquesta Catalunya virtual que volen vendre. Iceta més contingut, al final va perdre els papers en un deficit fiscal que negava i que el mateix Govern del 155 va confirmar fa pocs dies i amb el cinisme de fer veure que no era còmplice del 155, quan es tant culpable com els seus dos companys de bloc.
En definitiva acabem la campanya entre fakes del bloc del 155 amplificats per tot un Estat al darrere.