L’hort de Pataetes

No hi vaig entrar mai. Mentre alguns horts de La Plana havien estat sempre de subsistència, i pertanyien a gent coneguda, amb cara i ulls, -i aprofitàvem la confiança per acaçar-nos a taronges-, l’hort de Pataetes estava tancat al xicotet públic com nosaltres. Era un hort adult, de tarongers seriosos i collites generoses. Es cuidava durant tot l’any, i m’agradava especialment en estiu quan, amb la calor de la nit, amb la finestra oberta, sentia el rumor de l’aigua escampant-se per les venes d’aquell bé de Déu de fanecades.

Patadetes es podia dedicar només a això, fa uns anys. El pujol ubicat enfront de ma casa -La Plana és de tot menys plana-, cobria una part molt visible de la zona, i la verdor perenne era emblemàtica per a la gent no només de la Plana -érem quatre gats, la meitat família-, sinó de la gent de la Font que pujava al poliesportiu a nadar. Però el negoci no dóna per a més.

Visc rodejada de discursos importants, apocalíptics, integrats, discursos de nacions emergents, de nacions impotents, de països valencians, d’espanyes opressores i polítics adulterats. I mentre posem la vista al cadafal, el nostre món se’ns ensorra al voltant. Ens despisten, ens fan mirar cap a un altre costat mentre fulminen a colp de serra la gerontocràcia vegetal. No només és qüestió de paisatge; és una qüestió d’arrels. I les estan tallant. Ens les estan tallant.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a L’hort de Pataetes

  1. Hola Marta, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc http://www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d’investigació per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Estic fent un inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En un futur passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t’interessa col·laborar només hauries de contestar a l’enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com

  2. Anònim diu:

    La perdua de poder adquisitiu del camp i dels sectors productius en general com a generadors de riquesa i activitat econòmica en favor d’un Estat benestant desregulat cada vegada més en favor dels mateixos, inflat a benefici de la despesa per la despesa per aprofitar l’augment de la pressio fiscal, els oligopolis de la privatització dels monopolis de l’Estat on cada vegada les diferències són majors en favor dels darrers, i per acabar-ho d’adobar la inflacció provocada els darrers anys per la calentura inflaccionista de la locomotora de la construcció e inversió en infraestructures turístiques infraútils de promoció del traffic d’activitats lúdiques il.legals i congelada per la desfeta de la bombolla de la crisi financera d’engenyeria d’artifici.

    La pedua de poder adquisitiu del camp respecte en benefici d’altres sectors inflaccionistes, on el desequilibri s’eixampla cada vegada més ha afavorit alhora la deslocalizació i la manca d’inversió en els teixit dels sectors productius, on sembla imperar la dita on el que no deixa, ni ha que deixar-ho.

    Ës la conseqüència de trencar l’equilibri sectorial en nom d’un Estat desregulat del benestar i a favor de l’especulació i els grans oligopolis tecnologics i privatitzats amb més beneficis extraordinaris dels serveis públics per l’Estat i en benefici de la banca financera.

  3. theoreia diu:

    estic molt d’acord en aquest article teu, ple d’idees il·luminadores

    ¿què penseu de la sèrie “L’Alqueria Blanca”, la sèrie de ficció que dona carta de naturalitat a Canal 9?

    vaig vore tres capítols al principi i em va semblar molt criticable, per la seua manipulació i mixtificació de la història contemporània del país valencià, a més d’estar escenificada amb una diglòssia irreal de tant automàtica i instantània,

    crec que “L’Alqueria Blanca” ha ajudat moltíssim al PP en les darreres eleccions,

    i tanmateix, els nostres companys de trinxera la celebren!

    salutacions cordials

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*