ALBERT CORTES MONSERRAT

El president Mas ha fet una crida al poble i entitats de la societat civil, per aprofitar el dia 11 de setembre per donar un suport explicit al pacte fiscal, i així agafar més força davant la negociació a Madrid. Crec que estem entrant en un terreny perillós, ja que voler intentar tapar la gran manifestació per la independència que organitza l’Assemblea Nacional Catalana amb aquestes crides no es de rebut, i el poble català es suficientment madur com per no caure en maniobres de distracció que el país no es pot permetre.

Efectivament, el President català ha fet una crida al poble de Catalunya, i demana pronunciaments explícits per demostrar al govern espanyol que el pacte fiscal es una petició de tot el país, i ho ha vinculat al dia 11 de setembre per convertir la diada amb aquest tema central. En Joaquim Nadal per part del PSOE-C ja ha donat suport a la proposta donada la importància del tema, mentrestant ERC i Solidaritat s’han afanyat a criticar aquest anunci, ja que no es poden barrejar les coses.

Realment el president hauria de saber que el llarg procés estatutari, aquell intent infructuós de trobar un nou encaix de Catalunya dins Espanya amb un avenç amb l’autogovern, i que tants moment per la foto va donar, i tant de desgast va produir, hores d’ara ja ha quedat demostrat que esta mort i enterrat, i no en queden ni les cendres, mutilat, humiliat, i finalment una joguina trencada que ja no es pot arreglar, ara han repetit amb el pacte fiscal, grans gestos i cerimonials per trobar un consens amb un pacte que serviria simplement per validar que ens robessin menys, o sigui tota una immoralitat d’entrada, i que no es cap pacte, ja que una part demana i l’altra te tota la potestat de validar o no, per tant es la petició fiscal amb un organisme superior, i que te tota la potestat, i que ja ho ha titllat d’una irresponsabilitat i un no rotund, ja que no es el paper que ens correspon, i menys ara amb les finances tal com estant. Arribat aquí demanar que tot el país signi per tenir més força es completament inútil, qui ho ha de donar tant li fa que darrere hi hagi un milió de persones o cinc, es un no i prou. El nostre paper a l’Estat espanyol des de fa 300 anys, es ser una simple colònia, un espoli brutal i un maltracte per norma que inclou impedir el nostre desenvolupament i aprofitament del nostre potencial, per tant es francament obscè insistir en aquest tema, i francament indignant vincular-ho amb la celebració de la nostra diada, que no sap que va passar l’11 de setembre de 1714, vam perdre la nostra sobirania, per passar a formar part d’una altra aliena per drets de conquesta, i precisament la reivindicació, i que aquest any ressonarà amb més força que mai, es la reclamació i afirmació de que volem ser un estat propi, de fet des del 30 de juny i per tot Catalunya, els actes per la independència es van succeint sense descans, i des de l’Assemblea de Municipis per la independència es va fent gruix superant ja els 500 municipis adherits, i això no es cap broma, ni passa a 10 mil quilòmetres d’aquí, es la societat civil que ja en te prou de falsos pactes i d’enganys, i simplement vol la llibertat, i ser un estat normal com els altres alt i clar. Aquest any es una magnifica oportunitat perquè tot el mòn vegi el nostre anhel, i no s’enganyi, aquest no es el pacte fiscal, ni cap pacte de cap tipus.

Es una oportunitat per dir el que volem, i perquè comprovi que te un poble al darrere si vol donar aquest pas històric endavant, no estarà sol, però no vulgui fer fracassar aquest intent, ja que diria molt poc en el seu favor, i ho te tot a la ma, per donar un salt endavant, i fent cas de les enquestes complir els anhels de la majoria dels catalans, i posar Catalunya al lloc on li correspon, o sigui de tu a tu amb la resta d’estats mundials, aquesta es la pedagogia que haurien de fer, tenen arguments sobrats, i saben que es el camí, per tant no perdem més el temps i anem per feina.