ALBERT CORTES MONSERRAT

Com ja comentava ahir, tots més o menys podem estar d’acord en que el model espanyol, i seguit per Catalunya en aquesta democràcia de fireta fa un flaire que fa indignar, i quan veiem exemples com Islàndia, on la població s’ha negat a pagar els deutes dels bancs, i han portat a judici al primer ministre per negligència amb la gestió de la crisi, a l’estat on malauradament encara en formem part, hi ha exemples tant miserables i indignants com la ministra de sanitat espanyola, la socialista Leyre Pajin, que sembla directament una presa de pel a la població en general.

Aquesta política espanyola, ex-secretaria d’Estat de Cooperació internacional, i secretaria d’organització del PSOE, a l’octubre fou nomenada ministra de sanitat, es filla de membres destacats d’aquest partit. Va començar de membre del comitè federal de les Joventuts socialistes, i membre de diverses fundacions. A les eleccions espanyoles del 2000 va ser escollida diputada per Alacant, el 2004 renovà l’escó, i el mateix any el deixà per ocupar la secretaria abans esmentada. El 2008 torna a ser candidata, i escollida com a diputada, i accedeix  a ser secretaria d’organització socialista. Fins el 2010, on es nomenada ministra.

Aquest personatge, es queixa de que en els mitjans públics s’hagi descobert el seu salari mensual, es deia que per ser secretaria d’organització del PSOE s’enduia 20 mil euros mensuals, però ella ho rebaixa a 5 mil, com si fos una misèria. Al mateix temps cobra 90 mil euros anuals per haver estat secretaria d’Estat com indemnització, i que tots els alts càrrec reben durant els dos anys següents de deixar el lloc. No se li coneix cap altre feina a l’empresa privada, i sempre ha estat al món polític, cobrant uns 12 mil euros dels nostres impostos mensuals, sense cap mèrit aparent, excepte la seva filiació a aquest partit. No acaba tot aquí, ja que d’aquí uns dies ocuparà un lloc com a senadora per l’acord amb el PP, aquella espècie de cementiri d’elefants, o oficina de col·locació que ningú sap quina utilitat te, però que resulta a preu d’or pels contribuents.

El resum del seu sou serà:

Sou mensual com a senadora, 5500 euros

Sou mensual com secretaria d’organització del PSOE, 6500 euros

Indemnització mes com ex-secretaria d’estat, 7000 euros

Dietes mensuals, 1800 euros

TOTAL MES, 20800 EUROS

TOTAL ANUAL 291000 EUROS

Tot això amb 5 milions de parats a l’Estat espanyol,  amb 8 milions de persones a la línia de la pobresa,  i centenars de milers amb el sou mínim de 8736 euros anuals.  Es una autèntica barbaritat pròpia d’una democràcia de fireta, pel benefici d’aquesta classe política que ha creat la seva xarxa, i que per la nostra passivitat també ens ha arribat, al formar part d’aquesta rèmora anomenada Espanya, on una bona part de l’espoli fiscal que patim, va destinada a pagar aquestes barbaritats indignes en la societat que vivim. Es un sistema corrupte, pel benefici de corruptes, l’exemple islandès, es una motivació per veure que les societats avançades son capaces de castigar els seus representants, i exigir una gestió transparent.

Cal prendre nota, i procurar que el nostre nou estat s’allunyi de vicis com aquest, i prengui altres models per fer de la regeneració democràtica i la transparència, la nostra bandera.

.