La guerra dels vèrtexs

No sé si és freqüent que, en arribar als trenta –als trenta de veritat,
els que destrueixen la barricada dels 29 rere la qual m’ha agradat amagar-me
durant un any- es cree una guerra de vèrtexs en la piràmide de Maslow. Les
prioritats s’han dedicat en els últims mesos a disputar-se el primer lloc com
candidats famolencs a l’olor de la derrota de Brown. 

Certament, si l’any passat arribava als 29 com si en tinguera 18, enguany arribe als trenta i me’ls sent com si en fóren 35. A l’horitzó de la meua recén encetada trentena -unes hores-, se’m desplega un calendari atrafegat; tant, que les oposicions no deixen de quedar sempre en un segon terme. I no acabe de saber si això és bo o roïn. 
Mentre espere a recuperar el meu xicotet balanç universal -encara que siga assimètric, em disculpareu l’hermetisme-, em dedique a encadenar capítols de sèries. Fet i fet, després de dinar mataré deu minutets anant a votar, encara que siga sense gana. Al capdavall, el vot compta igual sense tindre en compte el nivell d’entusiasme. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Producte de temporada. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a La guerra dels vèrtexs

  1. Carmeta diu:

    Siga com siga, felicitats!

  2. borinotus diu:

    Quan tingueu nens veureu el que és un capgirament de piràmides de Maslow.

  3. martainsa diu:

    Borinotus: Tota la raó del món. Però ja arribarà, ja arribarà…
    Carmeta: gràcies 🙂 No paren de dir-me que és una bona època.

  4. silviavea diu:

    …els que afirmen que els 30 són una bona època. És clar que cadascú és un món i només es pot parlar per boca pròpia. A mi em van sentar fenomenal. La vida se t’aclareix. I tu també tens les coses més clares.
    Per molts anys!

    PS: I quan arribis als 40, no pateixis, també són genials!

  5. Amaia diu:

    Perdona pel retard enguany, vaig un poc de bòlit. Felicitats!!!!
    I com que jo ho he passat abans que tu, els 30 són una època genial, ho corrobore!
    Que vagen bé les opos! I gràcies per l’ajudeta a mon pare 😀

  6. L diu:

    Moltíssimes felicitats!!! (encara que siga en retràs). Perquè fa un temps vaig veure les fotos del sopar de gal·la, on vàrem celebrar el teu aniversari, i tenia en el cap la data. Però ja saps, açò de les opos absorveix la ment. Espere que t’hages agarrat molt bé el canvi al tres, i que penses que complir anys no significa ser més vell, sinó tindre un any més d’experiència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*