Piràmide de Maslow

Si l’examen en comptes de ser de qualsevol dels 25 temes oficials fóra de tècniques d’estudi, trauria la plaça sens dubte. M’he quedat afònica en sis mesos explicant-los als meus de la ESO com havien d’estudiar. Però, com diuen els castellans, en casa d’herrero cuchillo de palo.

Estic oficialment agobiada. I com més pense en tot el que em queda per estudiar, més ganes m’entren de fer altres coses. Recorde de l’època d’estudiant -una època que encara no s’ha acabat, ara que ho pense- que en exàmens era quan més neta tenia la casa, i quan més originals eren els meus sopars. Ara mateix acabe d’acabar-me una sopa d’alvocat que feia feredat. 
En general, la gent que oposita s’ha començat a agobiar abans. Jo és que vaig retardada en aquestes coses, que sempre he estat de reaccions lentes. Quan a tothom se li posaven els pèls de punta per la programació de les oposicions, una servidora voleiava pels caps preocupats pensant en el dia de la boda. Afiançada la vida sentimental, ara em falta afiançar la professional. D’això se’n diu la Piràmide de Maslow. Mentrestant, com em va passar en el mes d’abril, apareixen els nervis i els insomnis. Però com sóc positiva de mena, em consola pensar que per ahi ja hi he passat. I va eixir tot bé. Ara tampoc no té perquè fallar res. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Reflexions sobre educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Piràmide de Maslow

  1. L diu:

    Em sembla que a mi em passa el mateix. Els dic als alumnes que han de ser constants, com poden fer per recordar les coses… i després jo sóc el mal exemple. I ara, a un mes de les opos, és quan estan eixint-me els nervis. Em trobe la programació que no s’acaba mai, els temes que no hi ha manera de recodar-los… i tot el que queda.
    Encara que com sempre et dic, tu tens recursos per aprovar. Em sembla que acabaràs convidant-me este estiu. No t’apures.

  2. Jes diu:

    Home, els castellans que parlem valencià solem dir a cal ferrer, ganivet de fusta, em pense. Ho digues com ho digues, que tragues les oposicions amb ganivet, cullera o forqueta de ferro, de fusta o de plàstic, però que ixquen.
    PD: Fa de molt bon llegir el teu blog, si m’ho puc permetre.

  3. Joan Morant diu:

    No t’asofoques Marteta que tens intel·ligència, capacitat de sacrifici (sino no haveres aguantat tants anys vivint en la Font ) i un bon sofa on estudiar i caure en comes profunds quan estigues cansada així que no dubtes que aprovaràs !!!

    Parlant de l’escala de Marlow et recorde que quan més amunt estàs en l’escala més feliç es suposa que eres, així que no me seas “jodia” y pagame las gambas asi cubro mi primer nivel (el apartado de fisiología y alimentación ).

    I com demà per la nit igual no puc enviarte un comentari, t’ho dic per adelantat: Ho senc molt Marteta, el Barça també se la mereixia però tot no pot ser: oposicions,marit,triplet… En fí, un bes del Judas del teu cunyat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*