Calor i neurones

Afortunadament per a la meua autoestima, fa temps que vaig deixar de tindre contacte amb la Tatiana. Aquella russa de metre huitanta i dos pams de bellesa -un als tacons i un altre a la minifaldilla- i una servidora, de fet, mai no ens vam arribar a entendre. I no per qüestions lingüístiques, sinó per allò de la filosofia de la vida. Tanmateix, tenia curioses teories antropològiques. 

Una d’elles deia que els països, com més a prop de l’equador estaven situats, menys probabilitat tenien de tindre grans escriptors o intel·lectuals; perquè com feia més calor, es pensava pitjor. No sé si els russos que viuen -paret amb paret- al meu costat hi estarien d’acord -estic per ficar un dia el cap al seu balcó i preguntar-los-ho-; el que es a mi, se’m van posar els pèls com estalagmites. Però hui mentre conduia cap a casa i feia llista interna de les coses -intel·lectuals- que tenia pendents per fer aquesta tarda, notava que les neurones se’m ficaven al ralentí de tanta calor.  
Des que he tornat a les aules -després del permís de matrimoni- note els estudiants rebolicats com en un niu d’abelles. La meua vida laboral s’assembla ara més a una peli de la Michelle Pfeiffer que a “El professor” de Frank McCourt. Calcule que part d’aquesta revolució la fan en part les temperatures, que aixafen les voluntats adolescents i a mi m’aplanen com a una premenopàusica esbufegant. Vorem quan arribe el mes de juny. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Apunts diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Calor i neurones

  1. Anònim diu:

    Contra el calor sembla que no hem aprés a estar ben climatitzats.

  2. mestreta diu:

    Estava llegint el teu post i anava rient perquè em va passar alguna cosa així. Jo he enganxat el permís després de setmana santa.total: tres setmanes sense veure’m. Sumem-hi la calor de la que parles i tenim un convinat explosiu. A diferència teva, jo ja no tinc temps de presentar-me a oposicions perquè… bé, perquè una és com és. Ànims!

  3. Francesc diu:

    Mentre els eslaus estaven preocupats per com sobreviure al fred, a la falta de menjar i als atacs dels llops, els grecs es dedicaven a viure tranquil.lament ja que les dues primeres questions ja les tenien sol.lucionades. Les primeres ciutats es van fundar en climes temperats, també, suposant el principi de la civilització tal com la coneixem. El nostre clima ens ha permés de dedicar temps a altres coses que a la simple supervivència.

    Una altra cosa es que preferim estar de festa o en la platja, al solet -els que no viviu enmig de la meseta, clar.

    Per cert, que no estiga d’acord amb la Tatiana no vol dir que m’importara discutir-ho amb ella. Era la teua companya a la residència?

    Una abraçada i sort a les opos!!

  4. valldalbaidi diu:

    crec que això que deia la teua amiga ve a ser un lloc comú (i res més)… per a pensar i fer coses, GANES!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*