El bloc d'Andreu Mas

El clos de la Torre

6 de gener de 2010
3 comentaris

Quan la ciutat és Capital

Aquest és l’article que avui he publicat a la contraportada d’El Punt. En ell defenso que el conjunt de la ciutat s’hauria d’abocar en la celebració de Badalona com a Capital de la Cultura Catalana i denuncio l’actitud de certes persones a l’entorn de l’organització de la cavalcada d’enguany, quan només el fet que s’hagi retransmès per TV3 ja és tot un èxit per a la ciutat.

Sempre el got és més ple o més buit segons els ulls que el miren. Hi
ha mirades estràbiques, altres profundament miops i hi ha qui porta
unes lents de contacte que li fan veure tot permanentment rosa. No hi
ha una veritat absoluta, així com no existeix l’objectivitat
informativa –ho sento si algú no ho sabia, això és com els Reis
d’Orient–, perquè cadascú quan escriu es deu als seus propis fantasmes,
fòbies, estrat cultural i tantíssimes altres coses del procés
d’aprenentatge cultural i social propi que fan que el rigor informatiu
–al qual tots hem de tendir– sempre estigui cobert d’una fina i
transparent capa de personalitat pròpia. D’altra manera, si no fos
així, seria ben avorrida aquesta feina tant pel que escriu com pel que
llegeix.

Per què aquesta digressió metafísica? Doncs perquè quan
s’escriu d’una cosa tan heterogènia com la Capital de la Cultura
Catalana el més possible és que es trepitgi més d’un ull de poll. Hi ha
qui diu que tot plegat és un decorat de cartró pedra; hi ha qui es
malfia de l’organitzador i el veu com un venedor de motocicletes que ha
tingut l’habilitat d’ensarronar les administracions amb un invent que
li dóna de menjar; hi ha qui ho veu com una oportunitat única, i qui ja
vaticina el seu fracàs «com tot el que es fa a Badalona». Tot plegat et
pot arribar a fer ni fred ni calor si el que penses és que la teva
ciutat en sortirà beneficiada i que algú t’ha proporcionat una
oportunitat d’or per sortir als papers. La resta, mentre tot sigui net
i polit, importa més aviat poc. Ahir, per primer cop, Televisió de
Catalunya va ser a Badalona per retransmetre la cavalcada de Reis o el
que és el mateix, per presentar Badalona en positiu a la resta del
país. Ni corrupcions, ni assassinats, ni tragèdies socials o
polítiques; simplement cultura. Només per això ja està ben pagat el
plat.

Com una certa mesquinesa és fruita comuna entre la societat
badalonina que forma el primer cercle –aquell que està a l’entorn de
l’Ajuntament i que es pensa que és el melic del món–, aquesta cavalcada
no s’ha pogut organitzar sense que hi hagi hagut mala maror. Cert
xovinisme no va pair bé que la cavalcada comencés a Llefià, no se sap
si per por que la canalla es quedés sense caramels –com ha passat
sovint al districte més poblat de Badalona per falta de previsió– o per
aquell sentit tan BTV que Badalona és Badalona i la resta una altra
cosa. Els veïns del Centre patien per l’horari de la crida dels Reis.
Quan la pregunta hauria d’haver estat: com ens hem d’organitzar perquè
la crida surti per la televisió? Ara bé, la maregassa ha vingut quan
s’ha decidit transmutar la personalitat dels Reis, fent una escapçada
pròpia d’una revolució d’octubre més que no pas de gener. Aquí,
l’Ajuntament ha fet una aposta seguint, afirma, uns criteris
professionals, tenint en compte que la cavalcada és un espectacle i que
tot s’ha canviat de dalt a baix. La condició de Rei només és vitalícia
en les monarquies, ara bé, cal preguntar-se què ha fallat perquè a
banda del disgust de les majestats enviades a l’exili s’hagi creat un
enrenou més propi d’una petita ciutat que no pas d’un municipi de més
de 200.000 habitants. Possiblement hauria estat un gest més polític i
just deixar-los triar si aquesta era la seva darrera cavalcada, tot i
que el consistori té raó quan aborda la cavalcada com un espectacle. A
Esquerra potser li ha faltat mà esquerra en un tema en què juguen els
sentiments personals i en què, paradoxalment, s’han barrejat alguns
elements polítics que no hi haurien de tenir lloc.

Dit això, ara
que comença l’any i és temps de bons propòsits, convé que la ciutat es
posi al costat dels seus governants i aprofiti l’oportunitat de ser el
centre de la cultura catalana durant 365 dies i reclamar protagonisme
per a les entitats: ells són la cultura de Badalona.

  1. Benvolgut Andreu,

    Aquesta vegada gairebé firmaria fil per randa la teva anàlisi. Només deixa’m fer-te un minúscul matís.

    Al darrer paràgraf dius “… a esquerra potser li ha faltat mà esquerra…”
    Com tu saps bé, jo sóc l’actual president d’ERC a Badalona i et puc ben assegurar que ERC no ha intervingut en aquest afer per a res. Qui hi intervé és l’Area de Cultura de l’Ajuntament de Badalona (tota ella), que està dirigida políticament per membres del nostre partit, certament, però les decisions de la qual que són  preses en base a criteris tècnics no es poden barrejar amb qüestions polítiques.  El canvi de format de la cavalcada i el canvi de les persones que feien de reis han estat decisions pura i estrictament tècniques. Encertades o no, però estricatment tècniques. La derivada política li han volgut buscar uns altres, com les pessigolles i els tres peus del gat.

    I pel què fa a la més o menys mà esquerra, això s’ha de saber enfocar bé en la seva dimensió humana. Han estat persones les qui han parlat amb altres persones i d’aquestes converses i tractes, només en poden respondre com a tals.
    No s’hi val a disfressar un disgust (fonamentat o no) amb una inexistent derivada política per carregar els neulers contra l’estructura d’un partit que és completament aliena, com ha de ser, a les decisions purament tècniques que es prenen en l’àmbit de qualsevol àrea de l’Administració.

    De vegades, els matisos, ens ajuden a enfocar millor.

    I tornes a tenir raó, si aquest any 2010 de la Capitalitat de la Cultura Catalana és millor o pitjor, la responsabilitat serà més col·lectiva que cap altra cosa, tant si surt bé com si no.
     

  2. Hola,

    De moment moltes entitats la única cosa que han rebut per part de l’ajuntament quan han proposat diferents actes per aquest 2010 han sigut retallades en els pressupostos presentats com si de simples empreses es tractessin.

    Ha de ser l’àrea de cultura de l’ajuntament la que decideixi què es fa i què no. De propostes hi ha un munt. Però no es pot pretendre dir que sí a tot per a que no s’enfadi ningú, la realitat és que els diners que l’ajuntament ha designat a les entitats (al menys a cultura popular) no dóna per fer tot el que les entitats voldrien.

    Les entitats saben fer … el que saben fer. Però no som professionals ni sabem organitzar Badalona 2010. Per això necesitem l’ajut de l’ajuntament, econòmic i organitzatiu.

    Salutacions,
    Víctor

  3. Fa anys que no crec en els Reis, en el Papa, en manaires que no saben manar, en periodistes que no saben ser objectius ni en personatges que es llepan el cul els uns als altres per sortir a una foto. Ara com ara només crec en els professionals que saben fer la feina ben feta, una espècies en extinció! Aquesta minoria en molts casos, no té veu ni vot.
    Com jo, una col·lecció de ciutadans, farts de tanta comèdia el dia que se’ns convoca per exercir el nostre dret democràtic (1 cop cada quatre anys!) hi anem arrossegant els peus o simplement ens anem a airejar a la muntanya per no sentir tanta xerrameca inútil.
    Tot i així dono la benvinguda a la capitalitat cultural! Per fi Badalona serà famosa per TOT el món amb la gran difusió que se’n farà. Tindrem a TV3 cada dia donant voltes per la ciutat, el Punt no donarà a l’abast de publicar notícies i la Revista de Badalona haurà de sortir un cop per setmana… tot això sense anomenar la feinada que donarem als mitjans internacionals. També s’obriran noves sales d’exposició, teatres, cinemes, places, metros, etc etc. Es faran activitats repartides per tota la ciutat, tots els col·lectius hi seran representats i el patrimoni lluirà arreu.
    Felicito als organitzadors, l’empresa de la Capital Cultural, per la gran pensada que han tingut (i entenc que una ciutat amb 200.000 habitants és una llaminadura per posar en el seu CV). Llàstima que les bones idees sempre hagin de venir de fora.
    Vaig a gaudir de la festa i l’any que vé, ja farem balanç a les urnes o al carrer…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!