Post amb xancles

Ara ma casa ja no té 3 pisos. De viure en una habitació de 60 metres quadrats diàfans i terrassa, he passat a compartir un pis deu metres quadrats més gran. Això pot semblar una inconveniència, però en realitat viure en un bloc de pisos és molt més divertit. Sense anar més lluny, a Emili li ha caigut al damunt el càrrec de president d’escala. I això em converteix, si mal no vaig errada, en la primera dama. Arribar i moldre.

En arribar a casa m’he posat els meus pantalons casolans preferits: uns pantalos comprats al Primark pagats amb dos lliures després d’esquivar les dures crítiques a l’estampat per part de les meues xiques de Londres. Tenen quadres escocesos de color rosa, rematats amb un ribet de color verd pistatxo que conjunta a parts iguals amb els quadres escocesos roses i el meu sentit de l’estètica. 
Fa deu minuts, empastifada d’alvocat i i ceba, decidisc baixar el fem i el reciclatge. Acompanyant els pantalons d’inspiració celta porte la samarreta de Nunca mais -la que té unes taques de lleixiu en forma de costa da morte (una metàfora)-.Les parets de l’escala s’esquitxen amb el “xap-xap” de les xancles a mesura que baixe les escales; em dringuen les claus de casa que porte penjant del coll com un esquellot. I baixe l’últim tram d’escales -a l’estil de Scarlett O’Hara- en el moment de màxima retenció d’espera de l’ascensor. El xap-xap s’atura mentre les mirades es desvien cap a l’origen de l’olor de ceba. Tal imatge només es pot definir amb un adjectiu: Glamour. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Maruja 2.0. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Post amb xancles

  1. Quina olor de casa que fa este post! I d’estiu!

    Primark està siguent la meua perdició estos dies… També llibreries, tendes de discos i de roba, però lo de Primark veus tanta cosa i tan barata que no et pots aguantar, i jo no vull pensar el que vaig a tindre que pagar per sobrepés de l’esquipatge a l’aeroport, però he fet càlculs i ja vaig, a ull  i bàscula sense posar-ho tot, per les tres xifres… Acollonaeta estic. 

  2. Begonya diu:

    T’he visualitzat i t’he escoltat a la perfecció. Xe que bona!

  3. marieta diu:

    Sí senyora, Marta, que una primera dama ha de ser glamourosa i perfumada sempre.

  4. Laura diu:

    xe, en lo guais que estan els pantalons eixos (ironia) i la murga que vam donar jajajaja, només d’imaginar-te m’agarra algo! qualsevol dia em diran algo els companys de feina, amb tant de ruire…

  5. Marisa diu:

    M’encanta aquest post, felicitats primera dama!

    Petons

  6. martainsa diu:

    El millor de tot és que ahir em va tornar a passar -però aquesta volta amb la samarreta de la Universitat de València. Quina degradació!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*