El bloc d'Andreu Mas

Aquest és l’article que avui he publicat a la contraportada d’El Punt a la secció a quatre mans. L’article tracta, a propòsit de l’obertura del Màgic BDN, sobre la saturació de grans superfícies en l’àrea metropolitana, aborda la situació de crisi que viu el Centre Comercial Montigalà i, finalment, recull un cop més l’aposta perquè el Corte Inglés s’instal·li a l’Illa Fradera.

A l’àrea del Barcelonès Nord hi viuen unes 382.000 persones. Si obrim una mica el zoom territorial, les podem incloure en una àrea de prop de tres milions de persones que són potencialment consumidores de centres comercials que estiguin compresos en una àrea que va des de la mateixa Barcelona fins a tocar de la Selva i que inclogui parts diferents dels dos Vallès. L’any 1991, quan obria les portes el Centre Comercial Montigalà, la fórmula de les macrosuperfícies comercials pràcticament no existia a Catalunya, amb excepcions del Baricentro de Barberà del Vallès i el Pryca de Mataró. Com a molt hi havia alguns hipermercats, i a Badalona la primera superfície d’una certa dimensió havia estat el Makro de Pomar, que estava concebut com una superfície per a majoristes, en la qual compraven clients que només hi podien accedir amb un carnet que expedia el centre comercial. A banda del Makro, a Badalona, possiblement la superfície pionera havia estat el Centrum, situat al carrer Guifré, al barri del Progrés, regentat per una coneguda família de les de tota la vida, que va saber intuir cap a on avançava el futur: lluny dels mercats tradicionals i les botiguetes de barri.

El CC Montigalà va obrir una via arreu del país i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona. En poc temps el model, amb variacions, es va reproduir i van obrir Barcelona Glòries, La Maquinista, Heron City i Diagonal Mar. Després vindrien Mataró Parc, el Parc Vallès i Gran Via 2. Bones comunicacions, facilitat d’aparcament –gratuït o molt barat–, multiplicitat d’oferta, combinació d’oci i compres van omplir els centres de visitants i famèlics consumidors. No van passar gaires anys que es va veure que el pastís no era prou gros per a tothom, sobretot quan l’oferta era gairebé la mateixa –les franquícies eren arreu–. Els primers a patir-ho van ser els cinemes multisales, fins al punt que Cinesa va haver de tancar els de Montigalà per falta de públic. Sigui com vulgui, és precisament Montigalà qui s’està ressentint principalment de la davallada de consumidors producte de la crisi. El centre comercial ha fet diverses proves, però els bons temps estan lluny.

En aquest context obre el Màgic Badalona, que no és altra cosa que una gran superfície comercial que presenta com a element diferenciador l’oferta lligada al món de l’esport. El primer cap de setmana sembla que ha estat un èxit rotund i ho continuarà sent mentre l’element de novetat atraurà consumidors que abans anaven a altres grans centres. I hi influirà, també, que els veïns de Llefià i la Salut poden sentir-se més seu aquest espai que d’altres i això n’afavorirà l’impuls inicial.

Hi ha, però, una saturació d’oferta que algun moviment acabarà produint en el conjunt del sistema, perquè el pastís de consumidors augmenta molt poc.

Els comerciants estan espantats per l’efecte que pugui tenir el Màgic Badalona, però segur que ho estan més els gerents d’altres grans superfícies. El model de creixement comercial ad infinitum és insostenible i algú deixarà de guanyar, més en temps de crisi. És una incògnita què passarà al comerç de la Salut. En funció de la seva especialització, l’obertura del complex el pot afavorir, com afavoriria als comerciants del Centre de Badalona que El Corte Inglés baixés des de Coll i Pujol i s’instal·lés a l’Illa Fradera. Precisament, El Corte Inglés s’ha distingit per ser un potent activador de la vida comercial allà on està instal·lat. Posar-lo relativament lluny és el que perjudicarà el comerç del Centre i el Progrés.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!