La X de sempre

El post d’Anotacions rizomàtiques em torna a commoure. Me’n vaig assabentar per Mails per a Hipàtia, del vol de l’Hidroavió. I sent un pesar estrany. L’havíem trobat a faltar des de ja feia setmanes; i de tant en tant retornàvem cap a les botes vaqueres, on, a partir dels comentaris, ens assabentàvem de l’evolució dels motors a mode de parte mèdic virtual. Ara és quan ens comencem a fer a la idea que no es tornarà a actualitzar, el bloc. Però ens quedem amb la X de sempre. 

Els blocs els llig amb pantumfles. Ara que he canviat de vida, els arribe a llegir espaterrada al sofà. A voltes comente amb Emili algun post divertit. Altres voltes són motiu d’inici de converses nocturnes, d’aquelles converses amb entonació de bona nit. La X, com altra gent -més enllà del llistat d’ací a la dreta-, en formava part, d’aquestes pantumfles, d’aquestes converses quotidianes. De la ruta del colesterol, que diu la comtessa (perquè el món dels blocs és com un poble).  D’aquest ritual d’anar a dormir, del café després de dinar, o les vesprades ocioses dels diumenges. 
En bona part són gent que no coneixem en carns i ossos. Són/m gent virtual. Però precisament l’element virtual, que perd en matisos personals,- sempre dic que Emili és una persona molt més divertida en directe que en els seus escrits abstractes-, guanya en estabilitat. Qui està a la xarxa està disponiblesempre, només a un clic de distància. I quan una persona sent una flargant necessitat d’aferrar-se a la vida, això li ha d’ajudar a sobrepassar aquesta mena de buit que causen les desgràcies inevitables. Hem perdut la força de l’hidroavió. Però sempre ens podem aferrar a la X de sempre. La X de sempre.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Apunts diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La X de sempre

  1. marieta diu:

    Sí, Marta, ja ens hi aferrem.
    M’has fet plorar un altra volta.

  2. valldalbaidi diu:

    Àngel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*